Enric II de Castella, el bastard que pren el tron

Sevilla, 1333?-Santo Domingo de la Calzada (Rioja), 1379

Activitat: Política  Grup5-Història

Àrea: Regne de Castella

 

Trastámara

Fill il·legítim del rei Alfons XI de Castella i de la seva amant, Leonor de Guzmán, fou afillat pel noble Rodrigo Álvarez, de qui va heretar el comtat de Trastámara, títol que Enric adoptaria per designar el seu llinatge. Gràcies al favor reial, el bastard aconseguí poder i influència que augmentarien arran del matrimoni amb la filla de Juan Manuel, un dels grans potentats del reialme.

enriciidecastellaUn fet destacat, la batalla de Montiel

Enrique de Trastámara liderà revoltes nobiliàries durant el regnat del seu germanastre, Pere I, el Cruel. Amb l’ajut de França i la Corona d’Aragó, representà una greu amenaça quan comptà amb les Companyies Blanques, mercenaris francesos liderats per Du Guesclin que s’internaren per Castella. L’ofensiva fou truncada per l’ajut militar anglès al rei Pere I a la batalla de Nájera (1367). Tanmateix, l’any següent una nova campanya va concloure en la victòria de Montiel. Després el Trastámara va assassinar Pere amb l’ajut de Du Guesclin.

Consolidació

Mort el rei legítim, el bastard havia d’afermar la seva posició, aliat només amb França, tant contra els partidaris de l’antic sobirà com davant dels altres estats ibèrics i d’Anglaterra. El 1371 havia sufocat la resistència interna, i successivament va derrotar els seus oponents exteriors. Va signar tractats de pau amb Portugal, la Corona d’Aragó (tractat d’Almazán, 1375) i Navarra, acompanyats de pactes matrimonials pels quals Enric II de Castella es vinculava amb aquests reis i s’assegurava el reconeixement de la nova dinastia.

L’anècdota

Un dels sobrenoms amb què es conegut és “el de las mercedes”. Fa referència als nombrosos privilegis, rendes i donacions territorials, que va haver de concedir Enric II al nobles que havien lluitat al seu costat. Amb aquest repartiment generós s’assegurà una noblesa addicta, i de retruc, va afermar el nou règim, caracteritzat també per una política francòfila, que explica la participació de la marina castellana a la Guerra dels Cent Anys, on va obtenir el triomf de La Rochelle sobre els anglesos (1372).

Noves institucions

El monarca castellà convocà Corts amb freqüència. S’hi creen nous organismes de  govern o se’n milloren d’altres, com ara la reforma de la cancilleria reial o bé la fundació de l’Audiencia el 1371, un alt tribunal de justícia per a tot el regne. Assegurat el tron, quan Enric II va morir, el succeí sense trasbalsos el seu fill Joan I.

 

 

 

 

Guardar