Berenguera de Castella, el càlcul polític

Segovia, 1179 o 1180-Burgos, 1246

Activitat: Política  Grup5-Història

Àrea: Regne de Castella

 

Parents

Filla primogènita del rei Alfons VIII de Castella i Elionor d’Anglaterra, el 1197 es va casar amb el seu oncle valencià, el rei Alfons IX de Lleó, per posar fi a la guerra entre els dos regnes. Anys més tard, el 1204, el matrimoni fou anul·lat arran del parendiu entre els cònjuges pel papa Innocenci III. Berenguera va tornar a Castella amb els fills fruit d’aquell enllaç invalidat que, malgrat això, van ser reconeguts com a legítims posteriorment.berengueradecastella

Enric I

Mort Alfons VIII (1214), havia de regnar Enric I de Castella, però encara era menor, per la qual cosa Berenguera, la germana gran, tractà d’exercir la regència. L’oposició encapçalada pel noble Álvar Núñez de Lara l’obligà a renunciar-hi. L’ascens de Lara, nou regent, i el seu acostament al rei lleonès amenaçaren la posició de Berenguera i el seu fill Ferran. La mort sobtada d’Enric I (1217) capgirà la situació. La gran beneficiada fou Berenguera, fet que alimenta les sospites de la seva intervenció, si be les cròniques no en parlen.

Reina de Castella

L’ex-regent es convertí en reina de Castella el 1217. Amb el comte de Lara i part de la noblesa revoltada  i comptant amb el suport de l’Església, Berenguera va cedir la corona al seu fill Ferran III aquell mateix any. De tota manera, Berenguera mantingué un fort ascendent sobre el nou monarca fins a la seva mort, col·laborant en la pacificació i el govern del regne, especialment durant les llargues campanyes del seu fill contra els sarraïns del sud de la península.

L’anècdota

El 1224 Joan de Brienne, rei de Jerusalem que havia quedat vidu, feia el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. Davant els propòsits del rei Alfons IX de Lleó de maridar una filla amb Brienne, Berenguera s’hi avançà. Va casar aquell any el magnat amb la seva filla menor, també dita Berenguera, amb la qual cosa eliminava un rival perillós que pogués reclamar el tron lleonès més endavant, en comptes del seu fill Ferran III.

Un fet destacat, la concòrdia de Benavente

Mort Alfons IX (1230), la seva última voluntat declarava successores les  filles del seu primer matrimoni i apartava, doncs, del tron lleonès a Ferran III de Castella. No s’imposà la voluntat del difunt. Berenguera es reuní, a Valencia de San Juan, amb Teresa de Portugal, mare de les infantes Sança i Dolça, i obtingué la renúncia dels seus drets a favor del germanastre Ferran, a canvi d’una renda anual de 30.000 maravedís. El pacte es formalitzà a Benavente, i així Ferran III esdevingué també rei de Lleó.