Felip II August de França, el primer dels grans Capets

París (França), 1165-Mantes-la-Jolie (França), 1223

Activitat: Política

Área: Regne de França

 

Un propòsit

De la dinastía Capet, era fill de Lluís VII de França i Adela de Xampanya. Començà a governar amb quinze anys, centrant la seva activitat en l’enfortiment de l’autoritat reial i l’expansió del regne. Així, ja al 1185, s’imposà a una coalició de grans senyors i pel tractat de Doves adquirí la ciutat d’Amiens.

Discòrdies

El seu principal enemic fou l’imperi angeví, això és, el rei d’Anglaterra que controlava a més la meitat oriental de França. Felip, que cobejava aquests territoris, fomentà les dissensions entre els reis anglesos i els seus familiars i vassalls, tant amb Enric II com els seus sucessors Ricard I i Joan I.

Felip II August i Ricard Cor de Lleó

Ricard I, Cor de Lleó

El 1190 Felip i Ricard I Cor de Lleó participaren en la Tercera Croada a Terra Santa.  Després de capturar Sant Joan d’Acre (Israel), el 1191, Felip August tornà a França i, aprofitant l’absència de Ricard, li arrabassà poblacions normandes. El 1994, Ricard regressà a França i recuperà Normandia, però la seva mort durant el setge de Chalus (1199) va salvar el tràngol del monarca francès.

L’anècdota

El 1193 el monarca es va casar amb Ingeborg de Dinamarca. Tanmateix, al dia següent de l’enllaç la repudià, i una assemblea de prelats francesos anul·là la unió. El 1196 el rei va contraure nou matrimoni amb Agnès de Meran. Els papes reconegueren la validesa del casament amb Ingeborg i s’inicià una llarga disputa entre Roma i París. Ingeborg va viure molts anys tancada en castells reials.

Renovant París

Felip August millora l’administració del regne, allunyant l’alta noblesa del consell del rei, i amb la creació d’oficials reials que inspeccionaven el territori. Afavorí la creació de noves ciutats, respectant la seva autonomia. A París bastí un nou recinte emmurallat, reforçat pel castell del Louvre; daten d’aquest període l’obra principal de la catedral de Notre-Dame, i les primeres constitucions de la Universitat de París.

Un fet destacat, la batalla de Bouvines (1214)  

En temps del rei Joan I, Sense Terra, Felip August s’apoderà dels seus feus de Normandia, Anjou, Turena i Poitou. En resposta, el rei anglès s’alià amb l’emperador Otó IV i els comtes de Flandes i Boulogne. La doble victòria francesa a La-Roche-aux-Moines i a Bouvines contra anglesos i alemanys, respectivament, assegurà aquells dominis per a França. Felip havia quadriplicat l’extensió del regne en trenta anys. Les possessions angleses al continent, en canvi, es reduiren a l’Aquitània.