Constantí VII de Bizanci, la porpra culta

 
Constantinoble, 905-Constantinoble, 959
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Área: Imperi bizantí
 

L’anècdota

constanti VIIÉs conegut amb el sobrenom de “Porfirogèneta”, és a dir, “nascut a la porpra” que al·ludia al fet d’haver vingut al món en la cambra de palau pintada d’aquest color, reservada al naixement dels membres de la família imperial. Els seus partidaris usaren aquest apel·latiu per reivindicar la seva legitimitat al tron ja que fou qüestionada: els seus pares, l’emperador Lleó VI i Zoé Carbonopsina, no s’havien casat fins després del seu naixement perquè l’Església no aprovà inicialment aquella unió.

Sense poder

Únic fill mascle de Lleó VI,  fou associat al tron el 911, però en morir el pare, la posició de Constantí s’afeblí. Primer el substituí el seu oncle Alexandre  (912-193) i després van exercir successivament la regència el patriarca de Constantinoble, la seva mare i un militar, Romà Lecapè que aconseguí casar el jove de quinze anys amb la seva filla. El sogre, coronat coemperador (920) l’apartà de les funcions de govern durant 24 anys, que Constantí dedicà sobretot als estudis acadèmics.

Emperador únic

Cobejant el tron, els fills de Romà I Lecapè van deposar el seu pare el 944, però el poble es revoltà tot defensant el sobirà legítim Constantí VII, qui exerciria finalment el poder efectiu amb 39 anys. Malgrat el seu rebuig cap a Romà I, el nou emperador conservaria i potenciaria la política agrària del seu predecessor, favorable als pagesos enfront els poderosos.

Bons i mals veïns

En política exterior, establí bones relacions amb altres pobles cristians, com els búlgars,  el gran ducat de Kíev i l’imperi germànic, i fins i tot amb un estat musulmà, el  califat de Còrdova. Per contra, foren freqüents els enfrontaments amb els veïns àrabs, alternant-se victòries i derrotes, tot i que a partir del 954, amb una nova fornada de generals bizantins encapçalada per NicèforFocas, sovintejaren els triomfs bizantins.

Un fet destacat, el renaixement macedoni

Constantí va promoure activament la cultura a l’imperi i el desenvolupament de l’art, la historiografia i l’enciclopedisme. Ell mateix va escriure i coordinar estudis: Sobre la administració de l’imperi; El llibre de les cerimònies; una biografia entusiasta de Basili I, fundador de la dinastia macedònia a la qual pertanyia… Va confiar als intel·lectuals càrrecs públics importants així com la renovació de la universitat imperial. Tot plegat va donar a l’estat bizantí, altre cop puixant, brillantor i un alt prestigi arreu.