Calixt III, el primer papa de llengua catalana

 
Torreta de Canals (València), 1378-Roma, 1458
Activitat: Religió. PolíticaGrup5-Història
Área: Corona d’Aragó, Estats Pontificis

calixtIIIJurista i conseller reial

De família valenciana, Alfons de Borja va anar a Lleida per estudiar lleis a la universitat, d’on posteriorment en fou professor així com canonge de la catedral. El 1417 va entrar al servei del rei Alfons, el Magnànim com a jurista i diplomàtic, qui recompensà els seus èxits amb rics beneficis eclesiàstics. Gràcies a les seves negociacions, l’antipapa establert a Peníscola, Climent VIII, acceptà l’autoritat del pontífex romà; poc després Borja obtingué el bisbat de València (1429).

Prelat

Encara que va residir poc temps a València perquè seguí al monarca en les seves campanyes a Itàlia i la conquesta de Nàpols, no descuidà el govern de la diòcesi, fins i tot convocà un sínode per a la reforma del clergat el 1432. A Itàlia va reorganitzar l’administració del regne napolità i enfortí la posició del rei Alfons amb el pacte de Terracina, que el reconciliava amb el papa. Fruit d’això, Borja va rebre el títol de cardenal el 1444.

Successor de sant Pere

Mort Nicolau V (1455), va aconseguir ser elegit papa, probablement per la seva neutralitat entre els bàndols que es disputaven el tron pontifici i per l’edat avançada, que el feia aparentar una figura de transició. Tanmateix, Alfons de Borja que prendria el nom de Calixt III no era un vell xaruc; al contrari, no va admetre tuteles de ningú, tampoc del rei catalanoaragonès. Estranger a la cort papal, s’envoltà de gent vinguda de la Corona d’Aragó, entre ells familiars i amics que ocuparen alts càrrecs, com el nebot Roderic de Borja, el futur papa Alexandre VI.

Un fet destacat, la croada contra els turcs

De vida austera, el nou pontífex esmerçà tots els seus recursos en promoure una nova croada contra els turcs que el 1453 havien conquerit Constantinoble, però la resposta dels reis europeus fou molt minsa. De tota manera, les forces aplegades pel general hongarès János Hunyadi i el legat pontifici Joan de Capistrano alliberaren la ciutat de Belgrad del setge otomà (1456) i frenaren així l’avenç turc. Curiosament l’efecte més durador d’aquell fet fou el rés diari de l’angelus, costum encara vigent instituït per Calixt III per commemorar la victòria.

L’anècdota

Segons una història probablement difosa pel mateix papa, el 1409, quan estudiava a Lleida va escoltar un sermó de Vicent Ferrer que va entusiasmar-lo. El frare s’atansà a l’estudiant i va anunciar: -“Tu seràs papa i a mi em faràs sant” . El cert és que Calixt III va canonitzar-lo en un procés rapidíssim. També va rehabilitar la figura de Joana d’Arc, que havia estat cremada per bruixa.

 

Per saber-ne més:

Ximo Company. Els Borja, espill dels temps. València, 1992

Joan F. Mira. Els Borja, família i mite. Alzira, 2000

http://www.elsborja.org/ (web de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians)

Anuncis