França?, segle XII–París?, vers 1238?
Activitat: Música
Àrea: Regne de França
Conjectures
Designat com “magister Perotinus”, el nom és un diminutiu de Pere. El títol de “magister” indica que era “mestre en arts” i que per tant, podia ensenyar. Segons alguns historiadors, Pérotin hauria estat capellà a París. El bisbe l’hauria promocionat a canonge de la catedral abans del 1198, any en què el prelat Odó de Sully va prohibir les disbauxes de Cap d’Any a les esglésies i ordenà solemnitzar la festivitat litúrgica amb polifonies complexes. Cap al 1207 Pérotin seria “succentor”, ajudant del cantor catedralici.
Dos testimonis
La informació musical que en conservem prové de dues fonts medievals, els comentaris de Joan de Garlàndia i d’un estudiant anglès a Notre-Dame, conegut com Anònim IV. L’esmenten com el representant més insigne de l’escola de Notre-Dame, qui va reformar l’obra del seu antecessor Leonin, que havia compost el Magnus liber organi, llibre de polifonia per a dues veus (organum duplum) per a la litúrgia de la seu. Atribueixen a Pérotin peces musicals innovadores que han perviscut.
Catedral de Notre-Dame
Un fet destacat, Viderunt omnes (Tots veieren, 1198?) i Sederunt principes (Els prínceps van seure, 1199?)
La gran aportació de Pérotin a la música occidental és la creació d’obres polifòniques a tres i a quatre veus (organum triplum i organum quadruplum). Els dos cants esmentats van ser compostos per a la festa de la Circumcisió de Jesús (1 de gener) i de sant Esteve (26 de desembre), respectivament, i són els primers exemples medievals a quatre veus dels que se’n té noticia.
Tria d’obres
Alleluia Nativitas, “organum” a tres veus per a la festa de la Nativitat de la Mare de Déu; Salvatoris hodie (Avui, del Salvador), obra a 3 veus; Beata viscera (Plançó beneït), monòdia a partir d’un text del seu contemporani Felip, el Canceller.
La frase
“De fet, personalment m’estimo més escoltar música de Pérotin que de Mozart” (de Steve Reich, compositor nord-americà, 1936-)
Per saber-ne més:
Música. Sederunt principes
Figures singulars, 500-1500 