Saxo Grammaticus, el cronista danès

 
Dinamarca, vers 1160-vers 1210
Activitat: HistòriaGrup3-Lletres
Área: Regne de Dinamarca
 

Un clergue instruït

Pare i avi havien servit al rei Valdemar I de Dinamarca com a guerrers; Saxo no seguiria la tradició familiar, va ingressar a l’Església. Probablement va completar la seva formació a l’estranger, cosa que explicaria el seu llatí ric, fent ús d’un estil florit, amb influències clares d’autors clàssics com Valeri Màxim, Sal·lusti o Virgili. Precisament del seu domini del llatí –fins i tot lloat per l’humanista Erasme de Rotterdam- prové l’apel·latiu “Grammaticus”, amb el qual fou conegut des de finals del segle XV.

Auxiliar de l’arquebisbe

El docte eclesiàstic féu carrera sota Absalon, arquebisbe de Lund i principal home de govern del reis Valdemar I i Canut VI de Dinamarca. Probablement Saxo fou secretari del poderós eclesiàstic, que li encomanà la redacció d’una crònica per la qual ha passat a la posteritat. La va concloure mort ja l’arquebisbe (1201), en temps del seu successor Anders Sunesen, a qui dedicà l’obra.saxogrammaticus

Un fet destacat, Gesta Danorum (Les gestes dels danesos)

Aquesta crònica explica la història del poble danès i dels seus reis, des dels orígens fins a l’època de Saxo, a partir tant de fonts escrites com de la tradició oral. La historicitat del relat és escassa tret des últims llibres, confosa amb la mitologia nòrdica. Narrant les gestes heroiques de la monarquia danesa, ja existent –segons l’autor- en temps de l’imperi romà, reivindica l’equiparació d’aquest estat escandinau amb els altres grans regnes europeus i legitima la política imperialista desenvolupada pels sobirans de Dinamarca coetanis.

L’anècdota

Entre les moltes històries que recull la seva crònica, hi apareix la llegenda del príncep Amleth, que recorda l’argument de Hamlet, la tragèdia de Shakespeare. Això no  implica necessàriament que el dramaturg s’inspirés en aquest relat de manera directa perquè existeix una versió literària en francès de François de Belleforest en les seves Histoires tragiques, publicades el 1570, vint anys abans del text de Shakespeare.

Anuncis