Eduard I d’Anglaterra, dominador de gal·lesos i escocesos?

 
Londres (Regne Unit), 1239-Burgh by Sands (Regne Unit), 1307
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Àrea: Regne d’Anglaterra

 

eduardIdanglaterra

Rebel·lions

Durant el regnat del seu pare Enric III, governant feble, Anglaterra va viure una època inestable, que va desembocar en una guerra entre el rei i els barons, liderats pel noble Simó de Montfort, comte de Leicester. Malgrat la victòria inicial dels rebels a Lewes (1264), el príncep Eduard aconseguí escapar del seu captiveri un any més tard i liderar les tropes reialistes que derrotaren i mataren Montfort a Evesham (1265).

L’anècdota

Encara príncep, el 1270 viatjà a Tunis per participar en la croada de Lluís IX de França. Hi va arribar quan aquest rei ja era mort i s’havia signat la pau amb l’emir; en comptes de regressar a Europa, marxà cap a Terra Santa, on va emprendre algunes campanyes sense resultats significatius fins 1272. Aquell any un sarraí l’apunyalà, però va sobreviure a l’atemptat. Tornà a Anglaterra on seria coronat rei (1284), ja difunt el seu pare.

Un fet destacat, el domini efectiu de Gal·les

Eduard I pretenia l’hegemonia sobre tota Gran Bretanya. Si bé Gal·les pertanyia al rei anglès, de fet era governat per prínceps autòctons. El 1279 invadí aquests territoris i va vèncer Llywelyn ap Gruffydd, el seu cabdill. El 1282 els gal·lesos es revoltaren, Llywelyn fou mort en els combats i Eduard va sotmetre tot el país. Amb l’estatut de Rhuddlan (1284), hi imposà les estructures administratives i legals angleses. A més va construir grans castells per controlar la zona i fomentà l’arribada de colons anglesos.

Castell de Beaumaris

Castell de Beaumaris

Assemblees i lleis

En política interior, restaura i reforça l’autoritat reial. Convoca el parlament, un organisme incipient en el qual hi participen, a més dels vassalls més poderosos, cavallers i burgesos, que utilitza per obtenir fons i impulsar reformes legals i administratives. Promou una gran obra legislativa, promulgant estatuts, com el de Gloucester (1278), que protegeixen els béns i drets reials enfront la noblesa i el clergat. El 1290 va expulsar els jueus del regne, mesura vigent fins al segle XVII.

Escòcia no és Gal·les

El 1292 candidats al tron escocès demanaren l’arbitratge d’Eduard I, qui trià Joan I Baliol. El nou rei va retre homenatge al sobirà anglès, però els escocesos refusaren aquesta dependència i s’aliaren amb el monarca francès, enemic d’Anglaterra. Eduard reaccionà conquerint Escòcia (1296). Un cavaller, William Wallace, s’alçà contra el rei estranger, revolta que no s’extingí quan fou executat (1205). Un altre noble, Robert Bruce, prosseguí la lluita, i Eduard I morí, tractant inútilment de sufocar la rebel·lió.

 
 
Anuncis