Bertrand Du Guesclin, cabdill de diversos senyors

 
Castell de La Motte-Broons (França), 1320?-Chastèlnou de Randon (França), 1380
Activitat: GuerraGrup5-Història
Área: Regne de França
 
 
Bretanya

De la baixa noblesa bretona, les cròniques expliquen que era molt lleig, però això no fou impediment per a la seva promoció social, fonamentada en el talent militar. En la guerra civil que assolà Bretanya, els dos candidats al ducat, Joan de Monfort i Carles de Blois, tenien el suport de França i Anglaterra, respectivament. Du Guesclin va lluitar a favor del candidat profrancès i després va entrar al servei de Carles V de França.

Un fet destacat, la batalla de Cocherel

El rei Carles II de Navarra, invocant els seus drets dinàstics, amenaçava el rei francès. Conspiracions i revoltes van desembocar en guerra oberta. A Normandia, els seus partidaris van enfrontar-se a les tropes de Duguesclin a Cocherel (maig 1364). La victòria indiscutible del bretó va posar fi a les aspiracions de Carles II. Mesos més tard, en la fase final de la guerra de Bretanya, Dugueslin fou derrotat a Auray. Fet presoner, el seu onerós rescat fou pagat per Carles V de França.bertrandduguesclin

Castella

El general es féu càrrec  de les tropes mercenàries inactives que infestaven França. Les allunyà del regne per intervenir en la guerra civil de Castella entre el rei Pere I, el Cruel, i el seu germanastre Enric, a favor d’aquest últim. El 1366 Du Guesclin va fer estada a Barcelona ja que el rei Pere el Cerimoniós havia estat el promotor de la campanya. Tot i els èxits inicials, el rei castellà capgirà la situació gràcies a l’ajut de l’exèrcit anglès del príncep Negre, qui va vèncer Du Guesclin a la batalla de Nájera (1367). Empresonat, altre cop Carles V de França va redimir-lo.

L’anècdota

Du Guesclin col·laborà amb Enric de Trastámara fins vèncer Pere I a la batalla de Montiel. En les negociacions posteriors, els dos germans van acabar lluitant cos a cos. Segons una llegenda, quan Pere semblava que guanyava el combat, Du Guesclin va ajudar Enric que el matés, tot justificant-se: –“Jo no trec  ni poso rei, només ajudo al meu senyor”. Enric esdevingué rei de Castella (1369) i el militar francès fou recompensat esplèndidament amb el ducat de Molina i altres possessions.

La reconquesta

El 1370 el rei Carles V, en guerra contra Anglaterra, el va nomenar conestable, el càrrec militar de major rang. Des d’aleshores emprengué la recuperació de la França occidental en mans dels anglesos, defugint gairebé sempre les batalles a camp obert i practicant la guerra de guerrilles. En pocs anys bona part dels territoris perduts es van reintegrar a l’estat francès. A més també va annexar el ducat de Bretanya a França. Mostra de l’estima del monarca,  fou enterrat a l’abadia de Saint-Denis, panteó dels reis francesos.