Fernando Gallego, retaules castellans d’influx flamenc

 
Salamanca, n. vers 1444–m. després de 1507 
Activitat: Pintura    Grup4-Art                                                       
Àrea: Regne de Castella
 
Foscor

Tenim molt poca documentació de Fernando Gallego malgrat ser un pintor destacat del gòtic hispanoflamenc. Alguns han aventurat que el cognom podria indicar el seu origen, però un altra teoria el fa nascut a Salamanca, hipòtesi més versemblant perquè la seva activitat se situa sobretot en aquesta província, Zamora i Cáceres.

Formació

Crist i la samaritana, retaule de Ciudad Rodrigo

Crist i la samaritana, retaule de Ciudad Rodrigo

Un altre tema polèmic és el seu aprenentage. S’ignora completament. Alguns historiadors creuen que l’evident influx de mestres del nord d’Europa, com els flamencs Rogier van der Weyden i Dirk Bouts, derivaria d’un viatge a aquella zona; altres, en canvi, defensen que Gallego no es va moure de la península i coneixia aquells artistes a través dels seus gravats que circulaven per Castella.

Atribució

L’absència de signatura en la majoria de les peces i l’existència d’un gran taller, fa difícil determinar les obres produïdes pel mateix Gallego. Algunes peces, com el retaule de la catedral de Zamora, avui a l’església d’Arcenillas, o la Crucifixió (Museo del Prado), abans considerades seves, s’atribueixen als col·laboradors i al mestre d’Àvila, respectivament. En tot cas, té un estil propi: dramatisme de les figures, robes amb plecs angulosos, composició acurada de les escenes, riquesa de color sense gaires daurats…

Tria d’obres

La Pietat (1470?, Museo del Prado); retaule de la catedral de Ciudad Rodrigo (1480-1488, University of Arizona Museum of Art, Tucson); retaule de la Verge de la rosa (1480?, Museo  Diocesano de Salamanca); retaule de l’església de Santa Maria la Major (1490?, Trujillo).

Un fet destacat, El cel de Salamanca fernandogallego-celdesalamanca

A partir de 1479 va començar a pintar a la volta del sostre de l’antiga biblioteca de la Universitat de Salamanca un tema secular i inèdit: el cel conforme a l’antiguitat clàssica, amb les constel·lacions astrològiques, signe de la influència creixent de l’humanisme. Dissortadament només perviu un terç de l’obra original.

L’anècdota

La tecnologia actual permet analitzar al detall i de manera aprofundida les obres artístiques. Fins i tot es pot conèixer el propòsit inicial del pintor ja que l’aplicació de raigs infraroigs descobreix sota les capes de pintura el dibuix inicial de l’artista abans de començar a pintar. En la Pietat de Gallego, a més del dibuix s’ha trobat escrit el mot “asul” dins la zona del mantell de la Mare de Déu per indicar el color que s’hi havia d’aplicar.

La Pietat (1470)

La Pietat (1470)

Anuncis