Àustria?, vers 1170?-Würzburg? (Alemanya), vers 1230?
Activitat: Literatura 
Àrea: Sacre Imperi Romanogermànic
Poeta rodamon
Sembla que Walther von der Vogelweide s’està a la cort del duc Frederic I d’Àustria, on s’estrena com a poeta, entre 1190 i 1198. Mort el duc, ha d’abandonar Viena i recórrer terres germàniques com a trobador a sou d’altres grans senyors, com el landgravi de Turíngia o el marcgravi de Meissen, i fins i tot al servei, successivament, dels emperadors rivals Felip I de Suàbia, Otó IV de Brunsvic i Frederic II. Aquest últim el premiaria amb un petit feu a Würzburg.
Versos polítics, moralistes i religiosos
La seva obra poètica és la més variada dels trobadors alemanys (Minnesänger), que comprèn des de textos polítics fins a morals i religiosos o de caire amorós. Els Spruche són textos concisos i abrandats, sobretot polítics, on proclama, amb observacions agudes, fins i tot amb notes d’humor punyent, els missatges a favor del seu senyor de torn i la independència de l’Imperi, contraris a les intromissions papals, per bé que els textos religiosos el pregonen com un cristià fidel a l’Església Catòlica.
Un fet destacat, els poemes de l’amor humil (nieder Minne)
La meitat de la seva obra són poesies amoroses. Si en un començament manté les formes més convencionals, pròpies de l’amor cortès, adreçades a una dama d’alt llinatge, posteriorment les composicions s’orienten a les dones i donzelles del poble (nieder Minne), amb un aire més fresc i original. Els versos idealitzen expressivament l’amor carnal, donant a conèixer detalls personals i els seus estats d’ànim, per la qual cosa se’l considera el líric alemany més important abans de Goethe, al segle XVIII.
La frase
“Sota el til·ler,
a la prada,
on havíem compartit el jaç,
encara hi podreu trobar
les flors malmeses i l’ herba premsada
per nosaltres dos.
en una vall, al costat del bosc,
Tarandei!
cantava dolçament un rossinyol.
–
Vaig anar a trobar-lo
a la prada
i ja era allà el meu amat.
Hi vaig ser acollida
com a gentil dama,
complaguda estic des d’aleshores.
Em besà? Mes de mil cops!
Tarandei!
Mireu com de vermella tinc la boca” (fragment del poema Sota el til·ler)
Figures singulars, 500-1500 