Joan Roís de Corella, cavaller lletrat i devot

Gandia, 1435–València,1497

Activitat: Literatura   

Àrea: Corona d’Aragó

 

Cap a València

Com altres famílies nobles, Ausiàs Roís de Corella i Aldonça de Cabrera van deixar Gandia i s’instal·laren a València, atrets per la puixança de la ciutat. Allà creix Joan, el primogènit. Als 21 anys és armat cavaller, però no s’orienta cap a les activitats pròpies dels nobles, la milícia o la diplomàcia, sinó que es dedica a les lletres i a l’estudi de la teologia, però sense cap interès per la carrera eclesiàstica.

Joan Roís de Corella, de Manuel Boix (1985)

Noble i clergue

De jove ja participa en la vida cultural de la ciutat, on gaudeix de fama i reconeixement. Després de nombroses aventures amoroses, entre 1462 i 1469 conviu amb Isabel Martines de Vera, de qui té dos fills, si bé mai no es van casar. Es doctora en teologia el 1469, i comença a predicar a la ciutat, però les autoritats eclesiàstiques li ho prohibeixen. Des del 1470 reprén aquesta activitat, després de rebre la tonsura i els ordes menors; és a dir, esdevé clergue, però no es fa mai capellà.

Lletres

Tota la seva producció és en català, i bona part té un propòsit moral. Inclou poemes lírics, narracions i textos on combina la prosa i el vers. No adopta el català col·loquial, el seu estil es elegant i artificiós, de sintaxi complicada, amb recursos retòrics abundants, promovent un model refinat de llengua culta.

Un fet destacat, Tragèdia de Caldesa

Aquesta obra escrita el 1458, una de les més reeixides de Roís de Corella, té un títol enganyós: no es tracta d’una obra de teatre, sinó d’una novel·la sentimental breu. L’autor narra la seva decepció amorosa per l’engany de Caldesa, la seva amant, festejant amb un altre home. Escrita en primera persona, l’autor inclou versos per expressar el dolor i la decepció de manera més vehement.

Tria d’obres

Medea, narració moral de tema mitològic; Triomf de les dones (vers 1460), defensa del gènere femení, argumentada hàbilment a partir de les crítiques misògines; Vida de santa Anna (vers 1463); i la traducció al català de Vita Christi, de Ludolf de Saxònia.

La frase

“Si muir per vos, llavors creureu

l’amor que us port,

e no es pot fer que no ploreu

la trista mort

d’aquell que ara no voleu;

que el mal que pas no em pot jaquir,

si no girau

les vostres ulls, que em vullen dir

que ja no us plau

que io per vos haja a morir” (fragment de Balada de la garsa i l’esmerla)

 

Per saber-ne més:

http://www.escriptors.cat/autors/roisj/pagina.php?id_sec=3501 (web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana)

Abel Soler. Joan Roís de Corella (1435-1497), síntesi biogràfica i aportació documental. València, 2014

Guardar