Sant Columba, un monjo irlandès a Escòcia

Gartán (Irlanda), 521?-Iona (Gran Bretanya), 597

Activitat: ReligióGrup2-Raó

Àrea: Regne de Dalriada

 

Qüestió de noms

La Irlanda del segle VI es compon d’una sèrie de petits reialmes que es disputen l’hegemonia. Al nord, la nissaga més poderosa és la dels Uí Néill. A aquest llinatge pertany un infant que rep el nom gaèlic de Crimthann, que significa guineu. Més endavant, utilitza el nom llatí de Columba (colom), per la qual cosa alguns estudiosos creuen que havia nascut de pares pagans.

Un monjo noble

Seguint un costum estès entre la noblesa, l’infant es confia a un tutor per tal que l’instrueixi. Els pares de Columba el van destinar a l’Església i la seva formació va correspondre a monjos i bards. Posteriorment fou ordenat prevere i va seguir la vida monacal a Irlanda.

Per un llibre

L’any 563 va abandonar l’illa natal, potser arran de la seva participació en la batalla de Cúl Dreimhne. Segons la llegenda, Columba havia copiat d’amagat un llibre del monestir de Maigh Bhile, i sant Finnian, membre d’aquella comunitat, li reclamà l’exemplar que havia fet. La disputà desembocà en un combat ferotge entre clans. Columba seria responsable de la mort de 3.000 homes, i se li imposà l’exili on hauria de convertir a la fe cristiana un nombre similar d’ànimes.santcolumba

Un fet destacat, la fundació del monestir d’Iona

Columba va establir-se a Iona, un illa prop d’Escòcia, amb altres dotze monjos. No era el primer missioner en terres escoceses i , malgrat va mantenir relacions diplomàtiques amb Brude mac Maelchon, el rei dels pictes que controlava el centre i est d’Escòcia, tampoc no aconseguí la seva conversió ni la del seu poble. Aquest monjo va crear un monestir que convertiria en el gran focus d’espiritualitat cristiana d’aquelles terres que gradualment, amb els seus successors, faria possible la cristianització del país.

L’anècdota

A La vida de sant Columba, (llibre 2, capítol 28), obra escrita cap al 700, s’explica un dels seus miracles al riu Ness: El sant hi arribà quan enterraven un home atacat per un monstre aquàtic. Columba va manar a un dels seus acompanyants que es llancés a l’aigua. De les profunditats reaparegué el monstre per devorar el nedador, però el sant, invocant el nom de Déu, va fer el signe de la creu i la bèstia fugí rabent.

Anuncis