Al-Khwarizmi, un puntal de l’àlgebra

Khwarezm (Uzbekistan-Turkmenistan), vers 780?-vers 850?

Activitat: Matemàtica. Astronomia 

Àrea: Califat abbàssida

Dades vitals

Més enllà de la seva obra, poc es coneix de la vida del científic Muhammad ibn Musa al- Khwarizmi. El nom indica el seu origen, la regió de Khwarezm, al sud del mar d’Aral, regió entre els actuals Uzbekistan i Turkmenistan. Més endavant s’estableix a Bagdad,  treballant sota el patrocini dels califes a la Casa de la Saviesa (Bayt al-Hikma), una institució acadèmica que traduïa obres de ciència i filosofia d’altres cultures, i fomentava l’estudi i el conreu d’aquestes disciplines.

L’anècdota

Termes matemàtics actuals es relacionen amb aquest científic. El seu nom fou adaptat al llatí amb la forma Alchorismus o Algorismus, però el mot deixà de significar l’autor per designar la matèria que tractava l’obra; d’aquí ve, doncs, el terme algoritme. D’altra banda, en la versió llatina d’una obra seva, el traductor va preferir no traduir, sinó transliterar, el mot del títol que designava una operació matemàtica específica. D’aquest mot “al-jabr” deriva “àlgebra”. Finalment, “guarisme”, un sinònim de xifra, té l’etimologia en el seu nom.

Estàtua d’al-Khwarizmi a Khiva (Uzbekistan)

Un fet destacat, Llibre de restauració i oposició (Kitab al-jabr wa al-muqabala)

L’obra més important d’al-Khwarizmi constitueix la fundació d’una nova disciplina teòrica, l’àlgebra, on presenta un sistema ben travat per a la resolució d’equacions de primer i segon grau, amb les seves demostracions, i les aplicacions a la vida quotidiana. També escriu un llibre de càlcul que només ha perviscut a partir de versions indirectes llatines, on introdueix el sistema de numeració decimal i els nombres àrabs vigents en l’actualitat. Aquestes obres tindrien una influència enorme en la matemàtica europea medieval.    

Pluridisciplinar

Juntament a la seva producció matemàtica, treballa també l’astronomia i la geografia. Servint-se de textos grecs, perses i sobretot indis, com ara de Brahmagupta, compila taules astronòmiques que arribarien també indirectament l’occident cristià. D’altra banda, a Llibre de la configuració de la Terra (Kitab surat al-ard), basant-se, entre altres, en el grec Ptolemeu, al-Khwarizimi dona les coordenades de més de 2000 llocs del món antic, amb valors més ajustats que els seus precedents per a zones sota poder musulmà.