Mehmet II, el botxí turc de l’imperi bizantí

Edirne (Turquia), 1432–Tekfur Cayiri (Turquia), 1481

Activitat: Política    Grup5-Història

Àrea: Imperi otomà

Sultà, ara sí, ara no

El sultà turc Murad II va entronitzar el seu fill Mehmet II molt jove, el 1444, mentre ell s’enfrontava a una croada cristiana que va vèncer a Varna (Bulgària). Malgrat el triomf, deixà el tron al seu fill durant dos anys. Després, davant la impopularitat i inexpertesa de Mehmet II, recuperà el poder que exerciria fins a la mort (1451). Mehmet el succeí sense entrebancs.

Un fet destacat, la conquesta de Constantinoble

El jove soldà, amb un setge de poc menys de dos mesos, el 29 de maig de 1453 va prendre Constantinoble, la capital de l’imperi bizantí, després de controlar tots els accessos terrestres i marins, que n’impedien l’aprovisionament. Comptava amb un exèrcit molt nombrós enfront les tropes bizantines reduïdes a uns 6000 homes encapçalats per Constantí XI, que morí defensant la ciutat. Fruit del fort impacte a l’Europa cristiana, els cronistes usaren aquest esdeveniment per senyalar l’acabament de l’edat mitjana.

Mehmet II entrant a Constantinoble, de Fausto Zonaro

Mehmet II entrant a Constantinoble, de Fausto Zonaro

Refent una capital

Quan els turcs van ocupar Constantinoble, era una ciutat decadent i despoblada. No obstant això, Mehmet l’escollí com a nova capital, que substituí Edirne. Reconstruí barris sencers, transformà la basílica de Santa Sofia en mesquita, bastí grans edificis, com el palau de Topkapi, residència del sobirà. Repoblà la ciutat, ara dita Istambul, amb turcs, però sense foragitar cristians ni jueus, lliures de professar les seves religions. Signe d’aquesta tolerància, el sultà protegí el patriarca ortodox de Constantinoble.

Al-Fatih

El sobrenom d’al-Fatih (el Conqueridor) amb què es coneix Mehmet II, és apropiat perquè l’estat turc s’expandí fins convertir-se en una potència de primer rengle. Destruí els principats grecs d’Anatòlia i del Peloponès (1460-1461). A l’est sotmeté el khan de Crimea i derrotà els turcmans de Pèrsia. A occident, conquerí possessions venecianes a Grècia, com l’illa d’Eubea, i s’estengué per Bòsnia, Albània, Valàquia (Romania meridional) i Sèrbia; fins i tot el 1480 va prendre Òtranto, al taló de la península itàlica.

L’anècdota

El sultà turc s’interessà per la cultura i les arts de la cristiandat occidental. Després de signar la pau amb Venècia el 1479, va encomanar a aquesta república italiana que li enviés un pintor. L’escollit fou Gentile Bellini, que en la seva estada a Istambul, entre altres obres, va fer un retrat del sobirà el 1480; satisfet Mehmet II, el recompensà generosament.

Mehmet II, de Gentile Bellini, 1480

Mehmet II, de Gentile Bellini, 1480

Anuncis