Michelozzo, arquitecte dels Mèdici

Florència (Itàlia), 1396–Florència, 1472

Activitat: Arquitectura

Àrea: Florència

 

Un món nou

Michelozzo di Bartolommeo Michelozzi, conegut simplement pel seu nom de pila, era fill d’un sastre. No seguí l’ofici familiar, s’encaminà cap al món de l’art, adoptant l’estil renaixentista que s’imposava a Florència.

Entre mestres escultors

Per bé que és famós com a arquitecte, en un començament es distingí en el camp de l’escultura de bronze,  col·laborant amb els principals artistes de la ciutat. Està documentada la seva participació amb Lorenzo Ghiberti en l’estàtua de sant Mateu, de l’església d’Orsanmichele (1419) o anys més tard, la seva associació durant una dècada amb Donatello, en monuments funeraris florentins o el púlpit de la seu de Prato.

Apostant pel cavall guanyador

Biblioteca del convent de sant Marc, Florència

Després d’acompanyar el ric banquer florentí Cosme de Mèdici a l’exili (1433), quan a l’any següent el potentat tornà com a governant de Florència, Michelozzo fou beneficiat amb nombrosos encàrrecs. Obra seva són les reformes renaixentistes d’edificis medievals de la ciutat, com ara el convent de Sant Marc (1436-1443), sobretot a la biblioteca, i l’església de l’Anunciació (1444-1455).  Anys més tard, el 1446, fou premiat amb el càrrec d’arquitecte de la catedral.

 

Un fet destacat, el Palau Medici-Riccardi (1444-1460)

Palua Medici-Riccardi, Florència

Projectà el principal palau dels Mèdici a Florència. De planta quadrada, s’estructura al voltant d’un pati porticat amb arcades de mig punt, que recorda l’estil de Filippo Brunelleschi. La façana massissa, rematada amb una cornisa, es divideix horizontalment en tres trams, progressivament amb parets més llises i polides. L’edifici esdevé un model per a altres mansions de la Toscana. També Michelozzo remodelà residències dels Mèdici fora ciutat: les vil·les de Trebbio, Cafaggiolo, Careggi…

L’anècdota

El 1461 Michelozzo va traslladar-se fora d’Itàlia, a Ragusa (actual Dubrovnik, Croàcia) i l’illa de Quios (Grècia) per dur a terme nous treballs. De tornada, davant l’amenaça otomana, el seu vaixell va ser interceptat pels venecians i fou empresonat a Ancona (1467), potser sospitós de connivència amb els turcs. El 1469 restà lliure i va tornar a la ciutat natal.