Carles d’Anjou, l’ambició estroncada

França, 1226-Foggia (Itàlia), 1285

Activitat: Política    

Àrea: Comtat de Provença, regne de Sicília

 

Ben situat

Benjamí del rei Lluís VIII de França i Blanca de Castella, el 1246 va casar-se amb la comtessa Beatriu, per la qual cosa esdevingué comte de Provença. Afegí també els comtats d’Anjou i Maine, donats per Lluís IX de França, germà seu. El 1248 acompanyà el monarca en una croada contra Egipte, una expedició desastrosa on els germans, capturats, van pagar un rescat generós.

De Provença a Itàlia

Tornat a França el 1250, intervingué a Flandes amb poca fortuna. Al sud, en canvi, va sotmetre les ciutats provençals revoltades d’Arle, Avinyó i Marsella (1257), que van perdre la seva autonomia política, i estengué la seva autoritat a alguns territoris del nord d’Itàlia. El 1263 el papa Urbà IV li oferí el regne de Sicília, en mans de Manfred, fill il·legítim de l’arxienemic del papat, l’emperador Frederic II, ja difunt.

Un fet destacat, la batalla de Benevent (1266)  

El 1265 Carles entra a Itàlia, el papa l’investeix com a rei de Sicília, i en la lluita contra l’oponent obté la victòria de Benevent, on mor Manfred, cosa que li proporciona  el domini sobre el regne sicilià sense gaire resistència. Dos anys més tard, també va derrotar l’últim descendent de Frederic II, Conradí, a la batalla de Tagliacozzo, a qui feu executar. Rei indiscutible del sud d’Itàlia, esdevé l’home fort de tota la península durant uns anys, imposant a Sicília grans tributs i beneficiant la minoria francesa.

Cap a Orient

Carles d’Anjou, d’Arnolfo di Cambio (1277)

Orienta la seva política cap a la Mediterrània oriental, ambicionant Constantinoble, en poder del bizantí Miquel VIII. Aconsegueix pel tractat de Viterbo (1267) la senyoria d’Acaia (Grècia), anys més tard ocupa Durrës, proclamant-se rei d’Albània (1272), i conquesta Acre (Israel) el 1277. Té també revessos: perd el Piemont (Itàlia) en la batalla de Roccavione (1275), i a Albània fracassa en el setge de la ciutat bizantina de Berat (1281).

Vespres Sicilianes

El 1282, el sorprèn una revolta que, començada a Palerm, s’estén amb èxit per tota l’illa, que dona el tron a Pere el Gran, rei de la Corona d’Aragó, gendre del difunt Manfred. Així, el regne de Sicília es divideix en dos: Nàpols, sota els Anjou; i l’illa, per al casal de Barcelona. Carles impulsa una expedició francesa contra Catalunya, amb l’aprovació papal, que fracassarà, alhora que és vençut al mar repetidament pel rei Pere i, fins i tot, el seu hereu és pres a la batalla del golf de Nàpols (1284).

La frase

”Brillant, somiador, impetuós i enèrgic, va estendre les seves mans sobre Itàlia, els Balcans i la península Ibèrica. Els seus projectes s’esfondraren per la seva amplitud, i a més, perquè li mancaren constància i tenacitat, i li sobraren violència, arrogància i orgull” (de l’historiador Jaume Vicens Vives).