Sant Ramon de Penyafort, el seny jurídic

 
Castell de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos), 1185?-Barcelona, 1275
Activitat: Dret. Religió
Àrea: Corona d’Aragó
 

Un esperit inquiet

De familia noble del Penedès, fou clergue de la catedral de Barcelona. Va estudiar lleis a Itàlia, a la universitat de Bolonya, on va exercir després de professor.  Tornat  a Catalunya, el 1222 ingressà al nou orde religiós creat per sant Domènec, del qual en seria el tercer mestre general (1238-1240).

Un fet destacat, les Decretals

Va acompanyar en el seu viatge per la península ibèrica al llegat pontifici Jean d’Abbeville per garantir el compliment de les disposicions del IV concili del Laterà. Després el seguí a Roma on va ocupar càrrecs a la cúria. Fou aleshores quan, per encàrrec del papa Gregori IX, recollí les disposicions legislatives establertes pels pontífexs i els concilis en un corpus homogeni i coherent que el papa promulgà el 1234. Aquesta compilació, coneguda con les Decretals, que recull més de dos mil textos canònics, constituí el codi jurídic vigent  a l’Església Catòlica fins el 1918.

Entre reis i infidels

El dominicà fou amic del seu rei Jaume I, de qui va ser-ne confessor i conseller, cosa que afavorí la intervenció en els principals afers religiosos i jurídics del país. Ell tingué un paper destacat en l’aprovació papal de l’orde de la Mercè (1235). El seu zel missioner el va dur a fundar escoles d’estudis orientals a Tunis (1254) i Múrcia (1266) així com a encomanar a sant Tomàs d’Aquino una obra sobre la matèria, la Summa contra gentiles. Morí al convent de Santa Caterina i, senyal de la seva importància,  assistiren a l’enterrament els monarques Jaume I i Alfons X de Castella. Fou canonitzat el 1601.

Tria d’obres

Summa iuris, un compendi de dret canònic; Summa de casibus poenitentiae, un manual per a confessors; Summa de matrimonio; i Dubitabilia cum responsionibus, respostes a problemes jurídics.

L’anècdota

El 1236, tornant de Roma amb vaixell, quan passaven davant Tossa, va demanar al capità que el portés a la platja perquè un home volia confessar-se. Ningú de la tripulació no havia sentit res, però el van dur fins a terra, on va absoldre un moribund que havia perdut la parla anomenat Barceló des Far. Aquest fet fou testimoniat pels seus companys de viatge i s’inclogué en la seva  causa de beatificació.

La frase

“Jueus i sarraïns han de ser cridats a la fe cristiana amb arguments, raons i afalacs, més que no pas amb aspresa, i mai no hi han de ser obligats perquè els serveis coaccionats no plauen a Déu” (extret de Summa de casibus poenitentiae)

Per saber-ne més:

www.ramondepenyafort.com (web de l’associació Amics de Sant Ramon de Penyafort)

Ramon de Penyafort. Summa de penitència. Cartes i documents. Barcelona, 1999

Manuel Valls i Taberner. Sant Ramon de Penyafort.  Barcelona, 1996

Anuncis