Carles V, la recuperació francesa

 
Vincennes (França), 1338-Beauté-sur-Marne (França), 1380
Activitat: Política
Área: Regne de França
 

Un regne minvat

En la batalla de Poitiers (1356), el seu pare, Joan II de França, fou capturat pels anglesos i endut al seu país. Des d’aleshores Carles, com a regent, maldà per restablir la situació política i social. Va sufocar diverses revoltes, com la dels mercaders d’Étienne Marcel i la Jacquerie dels pagesos. El 1360, signà la treva amb Eduard III d’Anglaterra amb l’humiliant tractat de Brétigny, que li entregava un terç de França. Només llavors va poder tornar el seu progenitor, qui va morir quatre anys més tard.

Preparatius

L’objectiu principal del nou rei fou reconquerir la zona perduda. D’una banda, va posar fi a l’amenaça del noble més poderós, Carles II de Navarra, després de la batalla de Cocherel (1364); d’altra, va refer les finances del regne amb nous impostos amb què va bastir una flota i un exèrcit organitzat. També va allunyar les bandes armades dedicades al pillatge que infestaven França cap al regne de Castella, en plena guerra civil.

Un fet destacat, la ruptura del tractat de BrétignycarlesVdefrança

El 1369 Carles V va declarar nul el tractat de 1360. La seva naturalesa malaltissa l’impedia encapçalar l’exèrcit, però, comandat pel general Du Guesclin, va dur una campanya de guerrilles, evitant en tot moment les batalles campals. En pocs anys reconquerí la major part de la França occidental. Al mar la flota francocastellana obtingué un triomf rotund a La Rochelle (1372). El 1375 el rei anglès tan sols conservava Bordeus, Baiona, Brest i Calais.

El Cisma d’Occident

En 1378, després de l’elecció del papa Urbà VI, un grup de cardenals hostils, sobretot francesos, van escollir un altre pontífex, Climent VII. Carles afavorí la iniciativa gràcies a la qual un papa tornaria a ocupar la seu francesa d’Avinyó. Així l’Església Catòlica va iniciar el Cisma d’Occident, governant alhora més d’un papa.

L’anècdota

Anomenat “el savi”, aquest monarca va bastir al seu castell del Louvre una important biblioteca reial de més d’un miler de manuscrits. No es limità a adquirir llibres, sinó que va encomanar a grans intel·lectuals com Nicole Oresme la traducció d’obres clàssiques al francès, com la Política d’Aristòtil.

La crisi

Els últims anys del regnat van coincidir amb una greu cris econòmica i social. Esclataren revoltes pageses al Llenguadoc. El regne estava esgotat després de la guerra. Carles havia reprès el conflicte, però sense comptar amb prou forces per poder-lo concloure. A més, just abans de morir, va abolir l’impost directe sobre la població, que reduiria els recursos financers de Carles VI.

Anuncis