Ermengarda de Narbona, senyora dels trobadors

 
Narbona? (França), 1129?-Perpinyà, 1196 o 1197
Activitat: Govern
Grup5-Història Área: Vescomtat de Narbona
 
Uns primers anys turbulents

El 1134 morí Eimeric, vescomte de Narbona. La seva filla, Ermengarda, encara nena, no va governar fins 1143. El vescomtat era una peça important en les lluites entre els comtes de Tolosa i de Barcelona pel control d’Occitània. Alfons Jordà, de Tolosa, s’apoderà de les terres d’Ermengarda (1139) i l’obligà a casar-s’hi el 1142. Com a  reacció, una aliança de barons occitans, fomentada per Barcelona, s’hi enfrontà i el va vèncer (1145). Alfons Jordà fou obligat a renunciar a Ermengarda i el seu vescomtat.

Catedral de Narbona

Catedral de Narbona

Energia i intel·ligència

El matrimoni amb el comte tolosà fou disolt i ella es va tornar a casar amb Bernard d’Anduze, un noble local ja gran, però qui regí Narbona des d’aleshores fou Ermengarda.  Participà activament en la vida política, mantenint la independència del vescomtat. Gràcies al seu prestigi, fou triada sovint com a àrbitre en les disputes entre els barons de la zona. Afavorí el desenvolupament de la seva ciutat i va establir tractats comercials amb Gènova (1166) i Pisa (1173).

Un fet destacat, el setge de Tortosa

Lògicament el seu àmbit d’actuació fou el sud de França. Tanmateix, fruit de les aliances, va intervenir algun cop en zones més llunyanes. Les seves tropes col·laboraren en el setge de la ciutat islàmica de Tortosa (1148) per part de Ramon Berenguer IV de Barcelona. És possible que ella mateixa hi acudís personalment, com va fer en el setge de Les Baux (França), el 1162. En recompensa pel seu ajut militar, el comte barceloní concedí a Narbona privilegis comercials.

Hostes vingueren…

Ermengarda no va tenir descendència, per la qual cosa associà al govern des de 1167 els seus nebots: primer, Eimeric, i quan aquest va morir, el 1177, Ferran, fills de la seva germana casada amb el noble castellà Manrique Pérez de Lara. El 1192 o 1193 Ferran va arrabassar-li tot el poder. Ermengarda va haver de deixar Narbona i se n’anà cap a terres catalanes.

L’anècdota

Protectora de trobadors, cinc d’ells se’n fan ressó en els seus poemes. Més encara, la seva fama arriba al nord d’Europa. El comte Rögnvaldr, de les illes Òrcades (Escòcia), de pelegrinatge a Terra Santa, va fer estada a Narbona (1151), i va compondre versos en honor d’Ermengarda.

Anuncis