Occitània (França), vers 1071–m. Poitiers? (França), 1127
Activitat: Literatura. Govern 
Àrea: Ducat d’Aquitània, comtat de Poitiers
Legitimitat
En néixer, l’Església va considerar Guillem bastard arran de la consaguinitat dels pares, el duc d’Aquitània i una noble borgonyona. Finalment, però, fou reconegut com a fill legítim. Així als quinze anys, Guillem IX heretà els ducats d’Aquitània i de Guiena, i el comtat de Poitiers, amb la qual cosa governà un vast territori, molt superior al del seu senyor, el rei de França.
Intrigues i combats
Va apropiar-se del comtat de Tolosa dos cops, al·legant els drets de la seva dona Felipa de Tolosa. També participà en la Primera Croada, si bé les seves tropes van ser delmades pels turcs. Ell aconseguí arribar a Jerusalem el 1103. La seva expedició més lluïda va ser en terres aragoneses quan, ajudant el rei Alfons I, van vèncer els almoràvits a Cutanda (1120).
L’anècdota
Va casar-se dues vegades, però es divorcià de la primera dona als dos anys, i la segona va entrar en un convent vers el 1117. Ja abans convivia públicament amb una amant, la vescomtessa de Châtellerault, tot i les prohibicions eclesiàstiques. El bisbe de Poitiers l’excomunicà. Llavors el duc l’amenaçà amb l’espasa, però va dir-li que no l’atacaria perquè l’odiava tant que no volia facilitar-li el camí cap al cel.
Pioner
Guillem IX ha passat a la posteritat per l’obra literària. Considerat el primer trobador, manifesta als seus versos un gran domini de l’occità i de la versificació així com un caràcter enginyós i vitalista. Exercí una influència profunda en trobadors posteriors, com Marcabrú o Jaufré Rudel.
Poemes
A Guillem IX s’atribueixen onze cançons. Llevat d’una composició de caire penitencial, la resta són de tema amorós. En unes es presenta com un vassall de la dama a qui adreça versos delicats; altres, en canvi, neixen d’aventures amoroses, amb un to divertit, a voltes fins i tot obscè. Curiosament, en un poema, com si renegués d’alguns dels seus versos, es burla de l’amor cortès dels trobadors.
Un fet destacat, el poema “Farai un vers, pos mi sonelh”
Aquest poema explica una història galant, on es fingeix mut per poder gaudir de dues mosses. Les dones posen al llit un gat per veure si realment no pot parlar i Guillem aconsegueix mantenir l’engany. Aquesta història la reprèn segles més tard Giovanni Boccació al Decameró.
La frase
Encara recordo un matí
que vam posar fi a la guerra
i em va donar un regal molt gran:
el seu amor i el seu anell.
Que Déu em permeti viure prou
per ficar les mans sota el seu mantell.
(fragment del poema “Ab la douzor del temps novel”. Versió en català de Rosa Pons).
Per saber-ne més:
Música. Farai un vers de dreyt nien.
Ruiz Doménec, José Enrique. La identitat de Guilhem de Peiteu. Barcelona, 1999
Figures singulars, 500-1500 