Amalasunta, conciliadora entre gots i romans?

Ravenna (Itàlia), 498?–Illa Martana (Itàlia), 535

Activitat: Política        Grup5-Història

Àrea: Regne ostrogot

Prestigi cultural

amalasunta1Destruït l’imperi romà d’occident, la península italiana va ser governada pel poble germànic dels ostrogots, sota el lideratge del rei Teodoric. Conscient  de la superioritat cultural romana, el monarca va disposar que la seva única filla, Amalasunta (o Amalaswintha), fos educada seguint aquell model. Així doncs, a més del gòtic, va aprendre el llatí i el grec, que parlava amb fluïdesa.

Morts familiars

El 515 es va casar amb el noble Eutaric, de qui va tenir dos fills: Atalaric i Matasunta, però aquest matrimoni va durar poc: el marit d’Amalasunta es va morir el 523. Tres anys més tard, mort també el rei Teodoric, fou succeït pel seu nét Atalaric. Era encara menor d’edat, la qual cosa Amalasunta aprofità per governar el país com a regent.

Un fet destacat, la regència de l’estat ostrogot

Amalasunta capgirà la política dels últims anys de Teodoric contrària a l’aristocràcia senatorial romana. Va promoure mesures per fomentar la concòrdia entre la població llatina i la minoria dirigent goda, com el retorn dels béns confiscats de senadors executats en el regnat anterior als seus hereus, o l’educació del seu fill seguint els patrons clàssics. A més va establir bones relacions amb l’imperi romà de Constantinoble, regit per Justinià, que va reconèixer el seu govern.

Resistències

En política exterior, el regne ostrogot va perdre influència a l’Europa occidental en benefici dels francs, cosa que va augmentar el descontentament de molts nobles gots. Contraris a la política proromana d’Amalasunta, van imposar-li canvis, com el de la instrucció d’Atalaric, que seguiria des d’aleshores els costums germànics. Amb tot, la regent va frenar els opositors, enviant sicaris per matar tres del seus cabdills, alhora que augmentava la seva vinculació amb l’emperador Justinià. El 534 el seu fill Atalaric va morir.

Elecció funesta

La llei goda no permetia el govern d’una dona sola. Per mantenir-se al tron, el 534 Amalasunta va associar-hi al seu cosí Teodat, un got molt romanitzat. Tot i les promeses de fidelitat del nou sobirà, Teodat va allunyar-la dels seus partidaris i en va ordenar el confinament a Martana, una illa del llac Bolsena. Allà fou assassinada quan es banyava per familiars d’aquells tres caps gots que havia fet matar temps enrere.

Illa Martana

Illa Martana

La frase

“Amalasunta havia somiat la fusió d’italians i gots en un regne pròsper; en comptes d’això, la seva mort va accentuar la innata aversió entre els dos pobles, font d’infinites dissensions entre uns i altres, amb greus conseqüències pel futur (de l’historiador Vito Antonio Sirago).”

Anuncis