Pere, el Catòlic, la fi del projecte occità

Vers 1177?-Muret (França), 1213

Activitat: Política  Grup5-Història

Àrea: Corona d’Aragó

 

Família

El 1196, mort el rei Alfons el Cast, el fill primogènit, Pere, dit el Catòlic, rep Catalunya i Aragó, mentre el seu germà Alfons governa el comtat de Provença. Pere I de Catalunya i II d’Aragó manté tothora l’entesa amb Alfons, i quan mor aquest (1209), amb el seu nebot Ramon Berenguer I, de qui serà tutor.

L’anècdota

Pere es casa amb Maria de Montpeller el 1204, amb la qual cosa Montpeller s’integra als seus territoris. Tanmateix, dos anys després el rei demana infructuosament al papa l’anul·lació per casar-se altre cop. Malgrat les desavinences conjugals, el 1208 van tenir un fill, el futur Jaume I. Segons una llegenda, això es produí mitjançant un engany. Els consellers del rei van dir-li que una bella mossa de Montpeller volia jeure amb ell, però que havia de fer-ho a les fosques.

La frase

“El nostre pare, el rei en Pere, fou el rei més generós que mai hi hagué a Espanya, i el més cortès i el més afable, i fins a tal punt donava que les seves rendes i les seves terres decreixien. I era bon cavaller d’armes, com el millor que pogués haver al món” (del Llibre dels Feits, de Jaume I)

Amb Castella

Pere el Catòlic, va aliar-se amb Castella, governada per Alfons VIII, en les guerres contra Lleó i Navarra. El 1212, davant l’expansió de l’imperi almohade que dominava el Magreb i l’Espanya meridional, Pere va participar personalment en la croada encapçalada pel rei castellà. L’exèrcit cristià va obtenir una victòria decisiva a la batalla de Navas de Tolosa (Jaén).

El problema càtar

Pere afronta el problema més greu del seu regnat a Occitània arran de la gran difusió de l’heretgia càtara, també entre els grups dirigents. El 1204 es fa coronar a Roma pel papa Innocenci III, reconeixent-se’n vassall, potser per demostrar la fidelitat a la Santa Seu. El 1209 el pontífex convoca la croada per extirpar l’heretgia, i així tropes del nord de França, dirigides per Simó de Montfort, conquereixen Besiers i Carcassona.

La batalla de Muret, de J. Fauché (1960)

La batalla de Muret, de J. Fauché (1960)

Un fet destacat, la batalla de Muret

Amenaçats de perdre els seus estats, nobles occitans, com els comtes de Tolosa, Foix i Comenge es declaren vassalls de Pere, que busca la conciliació entre els dos bàndols, sense èxit per la intransigència papal i les noves ofensives dels croats. El 1213 Pere el Catòlic, ataca Simó de Montfort a Muret (França), però el rei, situat massa endavant a la batalla, és mort pels enemics. La derrota esvaeix la influència del casal de Barcelona a Occitània, substituïda pels rei de França, que més tard s’annexionaran la zona.

Per saber-ne més:

Enric Bagué.“Pere, el Catòlic”. Els primers comtes-reis. Barcelona, 1960

Jordi Ventura. Pere, el Catòlic, i Simó de Montfort. Barcelona, 1960

Guardar