Abu-Nuwas, el llibertí renovador de la poesia àrab

 
Al-Ahvaz? (Iran), entre 747 i 762 –Bagdad, 815?
Activitat: Literatura                              
Àrea: Imperi abbàsida
 
Poeta de cabells llargs

Al-Hassan ibn Hani al-Hakami era el seu nom real, però és conegut pel seu àlies, que fa referencia al seus llargs cabells.  Fill d’un soldat àrab i d’una persa, la seva formació es desenvolupà a Bàssora i Kufa, especialment sota el guiatge dels poetes Waliba ibn al-Hubab, de qui fou amant, i Khalaf al-Ahmar.

A la cort d’Harun ar-Raixid

Va arribar a Bagdad, en temps del califa Harun ar-Raixid i va entrar en contacte amb la poderosa familia dels Barmàquides, que ocuparen importantíssims càrrecs a l’administració imperial. Tanmateix, van caure en desgràcia el 803: el sobirà va fer executar al visir, va empresonar gairebé tota la resta i confiscà els seus béns. Malgrat això, Abu-Nuwas va compondre una elegia en honor a aquesta nissaga. Probablement per això va haver de marxar un temps a Egipte.

Fortuna i dissort

Era altre cop a Bagdad quan va accedir al tron al-Amin (809). Va gaudir de l’amistat del nou califa que havia estat alumne seu. De tota manera, això no li estalvià un temps a la presó, tal com havia passat abans i tornaria a succeir el 813, amb al-Mamun, el següent califa, encara menys predisposat a tolerar la seva vida llicenciosa. A aquesta darrera etapa corresponen els seus versos religiosos, on es penedeix dels seus excessos anteriors, però sense pessimisme perquè confia en la misericòrdia de Déu.

Un fet destacat, la nova poesia

Geni poètic, conreà tots els gèneres, des de la poesía laudatòria a la satírica, però el que li ha donat més fama són els seus poemes breus que canten el gaudi dels plaers mundans. Fa servir les formes mètriques habituals, però renova completament la poesia àrab amb la introducció de nous temes oposats a les formes de vida tradicionals del desert i propis de la vida urbana, com el gust pel vi i el sexe, sobretot de caire homosexual, de vegades amb ironia i humor.

Mort

D’igual manera que el seu naixement, la data i les causes de la mort no són clares. S’apunten diferents motius, alguns contradictoris: l’enverinament, la mort per malaltia en casa dels Nawbakht, els seus últims mecenes, o bé al carrer, després d’una borratxera.

L’anècdota

Bohemi, hedonista, desvergonyit i insolent, la imatge d’aquest escriptor fou tan popular a Bagdad que s’introduí com un personatge més a la gran obra de Les mil i una nits. En diferents relats hi figura, fidel a l’estampa que el caracteritza.

La frase

“Gaudeix cortès

del vi, del cant,

que l’injuriós

no te n’aparti.

De l’ebrietat

que t’omple el cos

n’està serè.

Millor remei

no té la pena

que nit i dia

beure un bon vi.

Dissorts no cura,

això és segur,

una aigua pura.”

(un dels seus poemes bàquics)

Per saber-ne més:

Abu-Nuwas. Khamriyyat, poesia bàquica. Barcelona, 2002