Kabir, entre hindús i musulmans

 
Benarés (Índia), 1440?-Maghar (Índia), 1518?
Activitat: ReligióGrup2-Raó
Àrea: Sultanat de Delhi
 
kabirUn teixidor

La vida de Kabir es confon amb la llegenda. Un dels pocs fets inqüestionables fou la seva pertanyença als Julaha, una casta de teixidors poc abans convertida a l’islamisme. Malgrat això, fou deixeble del guru Ramananda qui li revelà el coneixement d’un Déu íntim. D’acord amb la llegenda, les seves crítiques a l’hinduisme i l’Islam van obligar-lo a abandonar Benarés i dur una vida errant, guanyant-se la vida com a teixidor  i predicant la seva experiència personal de Déu.

Heterodox

El seu pensament rebutja el sistema de castes i el culte d’ídols hinduista, però admet la reencarnació. De l’Islam incorpora la creença en un únic Déu i la igualtat de tots els homes. De tota manera, ell no pretén crear una nova religió, és contrari a qualsevol creença institucionalitzada. Nega validesa als llibres sagrats i als ritus. Déu es troba dins de cadascú. La finalitat de l’home és la unió mística amb la realitat divina.

Un fet destacat, el Bijak

Kabir no va escriure res, probablement era analfabet, la seva obra consisteix en la transcripció de les seves paraules, generalment poemes breus. La compilació més famosa és el Bijak, recull de proverbis, pregàries, exposicions doctrinals, etc…, que ha estat considerat fins i tot un text sagrat per part dels seus seguidors.

L’anècdota

La llegenda més famosa sobre Kabir fa referència al seu traspàs. Quan era ja imminent la mort, dos prínceps -un hindú, l’altre musulmà- acudiren amb tropes per aconseguir les seves despulles. Kabir va demanar de morir sol i es tancà en una tenda. Quan hi entraren no trobaren el cos, només una estesa de flors que es repartiren. Després de cremar-les uns i enterrar-les els altres, li erigiren sengles monuments funeraris.

La frase

“On em busques, servidor meu?

Mira’m, estic al teu costat.

No sóc al temple ni a la mesquita,

ni al santuari de La Meca ni al Kailash.

No hi sóc en els ritus ni les cerimònies,

ni en l’ascetisme i les seves renúncies.

Si em busques de veritat, em veuràs de seguida,

i arribarà el moment en què em trobis.

Kabir diu: Oh Sadhu! Déu és l’alè de tot allò que respira.”

 

“-A qui podré acudir per tenir notícies del meu Estimat?

-Igual que si ignores l’arbre

mai no trobaràs el bosc,

tampoc el trobaràs en les abstraccions.”

Anuncis