Saladí, el sultà cavaller

 
Takrit (Iraq), 1138–Damasc, 1193
Activitat: Política                                                    
Àrea: Imperi aiúbida
 
Afers a Egipte

Yusuf ibn Ayyub Salih al-Din, conegut en català com Saladí, era fill d’un noble kurd al servei de Nur-ad-Din, senyor d’Alep i Mossul, a Síria. Malgrat que de ben jove va mostrar interès per la teologia, ben aviat es va revelar com un polític i militar capaç. A Egipte, el califat fatimita estava en crisi, i Nur-ad-Din el 1163 hi envià tropes dirigides per Saladí i el seu oncle, Xirkuh, a fi d’evitar que passés a mans dels croats. Sis anys més tard controlaven el país i després de la mort del seu oncle, Saladí esdevingué l’home fort d’Egipte, que abolí el califat (1171) i va substituir el xiisme pel corrent religiós sunnita.

Sobirà d’un imperi

El nou sultà afermà la seva posició a Egipte i, malgrat no s’enfrontà obertament al seu antic senyor, no l’ajudà en les seves campanyes. Nur-ad-Din va morir el 1174, cosa que aprofità per emparar-se dels seus estats. Després d’anys de lluites, el 1186 havia creat l’imperi aiúbida, un poderós estat islàmic que envoltava els regnes francs de Terra Santa, estès des de Líbia fins Iraq i el Iemen.

Un fet destacat, la conquesta de Jerusalem

De manera intermitent s’havia enfrontat amb els regnes francs de Terra Santa, però fou l’any 1187 quan la situación es capgirà completament. A la batalla d’Hattin va vèncer decisivament el rei de Jerusalem, Guiu de Lusignan. Mancades de tropes, la major part de ciutats van anar caient sota el poder aiúbida. La mateixa Jerusalem, després d’un curt setge, fou ocupada sense massacres el 2 d’octubre de 1187.

La tercera croada

Aquell fet va promoure la tercera croada. El 1189 els cristians van recuperar Sant Joan d’Acre i altres ciutats costaneres fins Jaffa, presa després de la victòria de Ricard Cor de Lleó a Arsuf (1191). Amb tot, els croats no aconseguiren prendre Jerusalem. Pel tractat de Ramla (1192) Ricard i Saladí signaven la pau alhora que es permetia el pelegrinatge cristià a la ciutat santa. Per bé que no aconseguí expulsar-los completament, el nou estat franc ja no era una amenaça per l’imperi aiúbida.

L’anècdota

Després de la batalla d’Hattin, els caps de l’exèrcit croat van ser allotjats a la tenda de Saladí. El soldà oferí una copa al rei de Jerusalem però quan un altre senyor, Reinald de Chatillon, va voler agafar-la el decapità. Reinald era el seu enemic més odiat i havia volgut gaudir de l’hospitalitat àrab que obligava l’amfitrió a respectar a qui donés de beure.

La frase       

“D’alçada mitjana i maneres suaus, valent, fins i tot cruel, però sovint generós i humà, era respectat pels seus seguidors i pels seus adversaris perquè complia les seves promeses.” (de Baha ad-Din, company i biògraf de Saladí)