Leonardo Bruni, l’historiador humanista

 
Arezzo (Itàlia), 1369?-Florència, 1444
Activitat: Història Grup3-Lletres                                                            
Àrea: Florència

leonardo bruniEducat amb els clàssics

De familia de petits comerciants d’Arezzo, el jove Bruni s’instal·là a Florència, on va començar a estudiar dret, però ho abandonà per dedicar-se a l’estudi de les lletres grecollatines sota el mestrage del bizantí Manuel Chrysoloras i la protecció del canceller Salutati. Al llarg dels anys traduí obres d’autors clàssics com Plató, Aristòtil, Demòstenes i Plutarc, cosa que el convertí en el major difusor de l’hel·lenisme entre les elits intel·lectuals d’Itàlia.

Al servei del papa o de la república

El 1405, a la mort de Salutati, viatjà a Roma on tingué cura de la secretaria apostòlica dels papes durant deu anys. El 1415 va tornar a Florència. Allà, gràcies a l’ajut de Cosme de Mèdici, li fou concedida la ciutadania. El 1427 ocupà el càrrec de canceller de Florència, que conservaria fins a la mort, per bé que el poder efectiu de la república va restar en mans de grans famílies de mercaders, com els Albizzi i els Mèdici.

Un fet destacat, Històries dels florentins (Historiae Florentini populi).

Aquesta obra narra la història de la ciutat des dels seus orígens fins 1404, amb un llatí elegant, seguint el model clàssic de Tit Livi. Tracta d’explicar els fets fidelment, d’acord amb els documents d’arxiu, tot i que inclou discursos ficticis per presentar l’ideari polític de les grans figures. La seva història, que s’allunya del providencialisme medieval, té una finalitat didàctica: exposar els èxits i els fracassos de la ciutat per tal que en sigui una guia per als governants futurs. Gràcies al prestigi del llibre, l’autor fou premiat amb l’exempció tributària de per vida.

leonardo bruni2Tria d’obres

Cicero novus (1419), una biografia de Ciceró; De militia (1420); De recta interpretatione (1422?), breu tractat sobre la traducció, on rebutja la traducció literal per defensar un sistema que desxifri el significat de text; Vita di Dante (1434); i De bello Italico adversos Gothos (1441), història sobre la Itàlia del s. VI.

L’anècdota

En morir, l’Estat li tributà grans honors. El cadàver fou exposat vestit de seda negra amb una còpia de les Historiae al pit. Es pronuncià un discurs fúnebre en presència de les màximes autoritats de la ciutat, i després li fou colocada una corona de llorer al cap. L’enterraren en el cementiri de Santa Croce, en un sepulcre escolpit per Rossellino a costa de l’Estat.