Attar, i si Déu fos un ocell?

Nixapur? (Iran), 1145?-Nixapur, 1221?

Activitat: Literatura. Religió

Àrea: Imperi de Khwarezm

 

Entre ungüents i pocions

Són escasses les dades fidedignes sobre Abu Hamid ibn Abu Bakr Ibrahim, poeta que ha passat a la posteritat amb el sobrenom d’Attar. Aquest mot significa apotecari o perfumer, i per això es creu que va exercir aquesta professió, que li hauria estalviat haver d’escriure poemes de circumstàncies, a sou de clients rics. Es creu que de jove havia viatjat molt, des d’Egipte a l’Àsia central i l’Índia, si bé després va establir-se altre cop a la ciutat natal, dedicat a la farmàcia i la literatura.

Sufista

Els escrits d’Attar, en llengua persa, són de caire religiós, emmarcats dins del sufisme, és a dir, de la mística islàmica. Proclama l’amor diví i la necessitat humana de dur una vida honesta i de renunciar als plaers terrenals i purificar-se per tal d’unir-se a Déu ja aquí al món. Attar no lidera cap moviment organitzat del sufisme ni participa de manera significativa en els cercles intel·lectuals. De fet, la fama de l’autor és pòstuma, es redescobreix a partir del segle XV.

attar-conferenciadelsocells,dehabiballa de sava,ms1600

Miniatura de La conferència dels ocells, pintada per Habiballa de Sava (vers 1600)

Un fet destacat, La conferència dels ocells (Mantiq al-tayr)

La seva obra cabdal, un extens poema narratiu, és un al·legoria sobre l’ànima humana que cerca la divinitat. S’hi explica la conversa dels ocells a fi de triar el seu rei i, sobretot, el llarg viatge que emprenen per trobar-lo. Finalment, després de grans penúries, només trenta ocells arribaran a veure l’au escollida, el simorg. El seu nom —“trenta ocells” — és revelador: indica la unitat entre els homes i Déu.

Tria d’obres

El llibre de l’aflicció (Mosibat nama) i El llibre de Déu (Elahi nama), altres dos poemes narratius; El llibre de la tria (Moktar nama), antologia de quartets ordenats temàticament; i Memorial dels sants (Tadhkirat al-awliya), escrit en prosa que recull biografies de místics musulmans.

L’anècdota

Potser va morir durant la conquesta de Genguis Kan. Segons una llegenda, captiu Attar d’un soldat mongol, un va oferir una gran suma de diners per rescatar-lo. El militar ho rebutjà quan Attar va dir-li que podia obtenir encara un millor preu. Més tard, un altre el va voler comprar només amb un sac de palla, que Attar va aprovar, afirmant que era el que ell valia. El mongol, irat, el va matar.

La frase

“Com Attar, sóc dels jardins de Nixapur, però jo en sóc l’espina, ell n’era la rosa”  (de Katibi, poeta del segle XV).

Anuncis