Geoffroi de Villehardouin, testimoni d’una croada que no ho havia de ser

Villehardouin? (França), entre 1150 i 1160–m. Grècia?, entre 1213 i 1218

Activitat: Història. Política Grup3-Lletres

Àrea: Comtat de Xampanya, Imperi llatí de Constantinoble

Bon vassall

Els Villehardouin formaven part de la baixa noblesa vinculada al comte de Xampanya. Un dels seus membres, Geoffroi, es va distingir com a vassall del comte Enric II, que el va nomenar mariscal el 1185. Amb el successor, Teobald III de Xampanya, Villehardouin mantingué la seva influència.

Preparant una nova croada

El 1199, el comte va decidir fer-se croat. Per això, el 1201 Villahardoin va tractar amb els venecians el transport de tropes cap a Egipte i Terra Santa. Aquell mateix any va morir Teobald III, però Villehardouin va participar en la Quarta Croada, jugant un paper actiu en les negociacions entre els grans senyors, malgrat no pertànyer a l’alta noblesa.

Canvi d’objectiu

El 1202 la flota dels croats no es dirigí a terres sarraïnes sinó que, d’acord amb els venecians, van conquerir la ciutat dàlmata de Zadar i després van anar a Constantinoble, on van prendre part en les lluites pel poder entre les faccions bizantines. Finalment, el 1204 els croats van prendre i saquejar la capital de l’imperi bizantí i fundaren un nou estat, l’imperi llatí de Constantinoble, enfrontats amb grecs i eslaus.

Senyor oriental

Durant la guerra, Villehardouin es revelà com a diplomàtic i estrateg eficaç. El 1205, després d’una greu derrota davant dels búlgars a Adrianòpolis (actual Edirne), va salvar l’exèrcit croat en la retirada fins a Constantinoble. Les seves accions van ser recompensades amb títols i feus en aquelles terres orientals.

geoffreidevillehardouinUn fet destacat, La Conquête de Constantinople

Villehardouin va redactar una crònica sobre els fets de la croada i de l’imperi llatí fins 1207, dels quals n’era testimoni directe. A banda del seu valor històric, constitueix una de les primeres mostres literàries de prosa en francès. L’estil és clar i directe, i els esdeveniments s’expliquen seguint l’ordenació cronològica, rebutjant la fantasia i les llargues digressions retòriques; un model que adoptaran cròniques posteriors.

Distintes visions

Amb l’obra, Villehardouin justifica l’insòlit canvi d’objectiu de la croada que va acabant conquerint territoris cristians a causa de tota una sèrie desgraciada d’accidents. Uns experts defensen la sinceritat de l’autor; altres, en canvi, hi veuen una relació dels fets incompleta per amagar el propòsit inicial inconfessable, la fi de l’estat bizantí.

La frase

“I finalment els croats van lloar Nostre Senyor, ja que només eren vint mil homes d’armes els qui amb l’ajut de Déu havien vençut quatre-cents mil homes o més, i havien pres la ciutat més gran i millor fortificada que ha existit mai” (de La conquête de Constantinople).

Anuncis