Regiomontanus, aprofundint en l’astronomia dels grecs

Königsberg, Francònia (Alemanya), 1436–Roma, 1476

Activitat: Astronomia. Matemàtica   Grup2-Raó

Àrea: Sacre Imperi Romanogermànic

 

Qüestió de noms

El seu nom real era Heinrich Müller, però es coneix com Regiomontanus, la traducció llatina del seu lloc de naixement. En les seves obres, aquest astrònom es fa dir Johannes Molitoris de Künigsperg, Johannes Francus, Johannes de Monte Regio, Johannes de Regio Monte… Paradoxalment, el nom que ha perdurat fou introduït al segle XVI, quan Regiomontanus ja era mort.

Estudiant

Nen prodigi, amb un talent extraordinari pels nombres, els 12 anys va matricular-se com a estudiant a la universitat de Lepizig, per bé que el 1450 va traslladar-se a Viena, universitat que oferia uns estudis d’astronomia i matemàtica molt superiors, on esdevindria el principal deixeble de l’humanista Georg Peuerbach.

Un fet destacat, Epítome de l’Almagest de Ptolemeu regiomontanus3

El 1460 el cardenal Bessarió encomanà a Peuerbach un resum i comentari en llatí de l’Almagest, obra de l’astrònom grec Ptolemeu. A la mort de Peuerbach (1461), fou continuada i enllestida per Regiomontanus el 1463. L’obra, que es convertí en un text de capçalera per a les noves fornades d’astrònoms, és una exposició crítica dels ensenyaments de Ptolemeu, i n’inclou millores, amb nous procediments per fer càlculs o bé indica errades en la seva teoria planetària, sovint esmentades pels àrabs, i tingudes en compte per astrònoms posteriors, com Copèrnic.

D’Itàlia a Nuremberg

Membre del seguici del cardenal Bessarió, el 1461 va viatjar a Itàlia. Va ser professor d’astronomia a Pàdua, i més tard, el 1467 es va traslladar a Hongria. Finalment, el 1471 s’establí a Nuremberg. Va bastir-hi un dels primers observatoris astronòmics a Europa, des d’on va seguir les seves investigacions. Visionari, va fundar a Nuremberg la primera impremta dedicada a la publicació d’obres de matemàtiques i astronomia per difondre la ciència amb més rapidesa.

Tria d’obres

Sobre triangles de qualsevol mena (De triangulis omnimodis, 1464), tractat de trigonometria plana i esfèrica; Taules de direccions (Tabulae directionum, 1467); Ephemerides (1474), almanac que preveia les posicions diàries dels planetes entre els anys 1475 i 1506.

L’anècdota

Regiomontanus, convocat a Roma pel papa Sixt IV per treballar en la reforma del calendari julià, va morir-hi als quaranta anys, probablement per una epidèmia. La hipòtesi d’una mort per enverinament a càrrec dels familiars de Jordi de Trebisonda, astrònom que ell havia criticat, no és versemblant. Aquestes sospites daten del segle XVI, i a més, altres intel·lectuals havien criticat de manera molt més contundent l’obra de Trebisonda.

Anuncis