Jean Buridan, savi impetuós?

 
Béthune (França), ca. 1295-París, ca. 1358
Activitat: FilosofiaGrup2-Raó. Ciència
Área: Regne de França
 

Vida acadèmica

De jove se’n va anar a Paris, on ingressà al col·legi del cardenal Lemoine per estudiar a la universitat. Vers el 1320 el clergue ja era mestre d’arts, això és, de filosofia, amb facultat per ensenyar. A diferència de la majoria de professors, després no orientà els seus estudis cap a la teologia. Fou rector de la universitat dos cops, el 1328 i 1340, i gaudí de fama com a professor de filosofia. L’última dada documental sobre ell data de 1358, de mitjancer en una disputa universitària. Hom creu que va morir a causa de l’epidèmia de pesta d’aquell any.

Un fet destacat, la teoria de l’impetus

Buridan nega la concepció aristotèlica del moviment, segons la qual  és l’aire qui fa possible el desplaçament d’un projectil; per Buridan, en canvi, el moviment d’un cos propulsat s’explica per la força que li ha transmès el llançador, i per tant, es desplaçarà mentre aquella força sigui superior a la resistència de l’aire. També aplica aquest raonament al cosmos, on els planetes, moguts per l’impuls primigeni de Déu, continuen desplaçant-se car a l’espai res no s’oposa al seu moviment. L’impetus és un precedent del concepte de la inèrcia, de la mecànica moderna.jeanburidan

La frase

“Un pot assumir que a l’univers hi ha moltes altres realitats que les esferes i els moviments celestes, com grans multituds d’àngels, però això no pot ser demostrat amb arguments derivats de la percepció dels sentits” (extret de Questiones super octo Physicorum libros Aristotelis).

Tria d’obres

Summula de dialectica (Compendi de dialèctica) ; Tractatus de consequentiis (Tractat sobre les conseqüències), dues obres màximes de la lògica medieval encara vigents ; Questiones super octo Physicorum libros Aristotelis (Qüestions sobre els vuit llibres de Física d’Aristòtil), on exposa la teoria de l’impetus.

Un ase inexistent

L’ase de Buridan és la qüestió filosòfica més popular associada a aquest autor. Explica que un ruc afamat un dia es troba a igual distància dues piles amb la mateixa quantitat de menjar. L’animal dubta entre les dues opcions i al final, incapaç de decidir-se, mor de fam. De fet aquesta història  no apareix en la seva producció, fou introduïda pels seus crítics a fi de desacreditar la seva filosofia moral.

L’anècdota

Un cop mort, circularen històries rocambolesques sobre Buridan. Segons uns, disputant-se la dona d’un sabater alemany, es va barallar amb Pierre Roger de Beaumont -futur papa Climent VI-, a qui d’un cop de sabata li va fer un trenc al cap, que seria la causa de l’extraordinària memòria del pontífex. Un segle més tard, el poeta François Villon aventurava la mort violenta de Buridan: descoberts els seus amors amb la reina de França, hauria estat llançat, dins d’un sac, al Sena per ordre del monarca.