Tang Taizong, model d’emperador

 

Wugong (Xina), 599-Chang’an (Xina), 649
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Àrea: Imperi xinès Tang
 
tangtaizongVoluntat de poder

Li Shimin –més endavant Taizong- era fill de Li Yuan, un oficial que servia a l’emperador Sui Yangdi, però que aprofità la crisi del règim per  sublevar-se (617). Li Shimin va intervenir activament en les operacions militars dels rebels. Finalment, el seu pare va prendre el poder i controlà tota la Xina. Les rivalitats entre Li Shimin, el segon fill, contra l’hereu i un altre germà van desembocar en una oberta pugna que va concloure quan Li Shimin els assassinà en una emboscada (624). Més tard féu abdicar el progenitor i regnà des del 626 sense més oposició.

L’anècdota

Quan es convertí en emperador, va fer portar davant seu Wei Zheng, un servidor del seu germà gran a qui havia aconsellat l’assassinat de Taizong. En questionar-li la seva actitud, el conseller no va demanar-li perdó, simplement va comentar que si l’hagués obeït ara el príncep hereu seria viu. Impressionat pel coratge i la fidelitat al seu senyor, Taizong no el castigà sinó que el va incloure entre els seus consellers fins esdevenir canceller, on excel·lí per la seva integritat i franquesa, capaç de criticar les decisions imperials en presència del mateix sobirà.

Pau interior i prosperitat

Malgrat la crueltat mostrada per accedir al tron, com a sobirà fou un bon governant. Racionalitzà el sistema administratiu xinès, va crear escoles per a la formació dels alts funcionaris i millorà els exàmens imperials, fins i tot va triar part dels ministres més pels seus mèrits que no pas pel llinatge. Durant el seu regnat, l’imperi fou pròsper, però no va viure l’edat d’or que van difondre alguns autors coetanis com Wu Jing, que idealitzaren la figura imperial.

Un fet destacat, el domini de l’Àsia central

Combinant la guerra amb la diplomàcia, Taizong aconseguí estendre el poder xinès sobre l’Àsia central. Entre el 630 i 640 va sotmetre els pobles turcs  establerts al nord i oest de la Xina mentre que al sud va signar l’aliança amb el Tibet mitjançant el casament de la princesa imperial Wuncheng amb el seu rei. Establí també un protectorat militar a Xinjian; d’aquesta manera l’imperi xinès recuperà el control de bona part dels territoris per on passava la ruta de la seda.

Ocàs

Durant els últims anys el règim es va veure enterbolit per les lluites entre els familiars de l’emperador per succeir-lo en el poder així com per les grans despeses militars. En política exterior va patir el seu pitjor revés amb la frustrada conquesta del regne coreà de Koguryö (645-648).