Sant Isidor de Sevilla, la cultura clàssica perviu

 
Cartagena (Múrcia) o Sevilla?, vers 560-Sevilla, 636
Activitat: ReligióGrup2-Raó
Àrea: Regne visigot
 
santisidor-murilloL’anècdota

D’acord amb la tradició, va néixer en una família cristiana modèlica, vist que també tres dels seus quatre germans van ser canonitzats. Sant Leandre fou arquebisbe de Sevilla; sant Fulgenci, bisbe d’Écija; i santa Florentina, abadessa.

A l’ombra del primogènit

Els seus pares van morir quan era infant, per la qual cosa se’n féu càrrec el seu germà gran, Leandre. Fou instruït en la fe cristiana i l’antiga cultura grecollatina, segurament a l’escola catedralícia de Sevilla. Durant anys es consagrà a l’estudi. Amb coneixements de llatí, grec i hebreu i un saber enciclopèdic, fou reconegut com un dels homes més savis del seu temps.

Arquebisbe de Sevilla

Mort el seu germà, el succeí en la seu de Sevilla i, com ell, exercí un paper destacat en la vida política i religiosa del regne visigot. Feia pocs anys que els visigots havien abjurat de l’heretgia ariana, i en els sínodes provincials que convocà l’arquebisbe va maldar per a la seva plena integració dins l’Església catòlica. Presidí el IV concili de Toledo (633), on es vinculen estretament Església i Estat. El rei protegeix l’Església que alhora el legitima i condemna els seus opositors. Isidor promou la creació d’escoles per a la formació dels sacerdots i unifica la litúrgia.

Un fet destacat, les Etimologies (Etymologiae)

Les Etimologies és una gran enciclopèdia que compendia el saber del món antic i el cristianisme, desenvolupat a manera de diccionari, tractant des de la teologia fins a la vida domèstica, passant per la música i el dret. Inclou textos de més de cent-cinquanta autors, tant cristians com pagans, amb comentaris d’Isidor. L’influx d’aquesta obra fou immens; de fet es convertí en el llibre de text més difós fins al renaixement, com ho palesa el miler llarg de còpies manuscrites d’aquesta obra trobades en biblioteques medievals d’arreu d’Europa.

Tria d’obres

Les diferències (Differentiae), obra de lingüística; Sobre la natura de les coses (De natura rerum), que tracta d’astronomia i ciències naturals; Les sentències (Sententiae), un resum de teologia dogmàtica i moral; Historia Gothorum, Vandalorum et Sueborum (625-626), història dels pobles bàrbars establerts a la península Ibèrica, on apunta que no són els bizantins, sinó els visigots els veritables hereus culturals de Roma.

La frase

“La pregària és pròpia del cor, no dels llavis, perquè Déu no escolta les paraules del qui suplica, sinó que mira el cor del qui prega”  (extret de Les sentències)