Pere, el Gran, l’expansió per la Mediterrània central

 
València, 1240-Vilafranca del Penedès, 1285
Activitat: Política  Grup5-Història                                                  
Àrea: Corona d’Aragó
  
Reconstrucció facial del rei a partir de les despulles

Reconstrucció facial del rei a partir de les despulles

Príncep i rei

Fill de Jaume I i Violant d’Hongria, com a príncep hereu va reprimir amb duresa els repetits alçaments nobiliaris fins el punt de fer ofegar al riu Cinca el cabdill rebel, l’odiat germanastre Ferran Sanxís de Castro. Tot i ser coronat el 1276, no governà tots els dominis del seu pare perquè Mallorca, Rosselló, Cerdanya i Montpeller havien estat donats al seu germà Jaume, si bé l’obligà a retre-li vassallatge el 1279.

Un fet destacat, la conquesta de Sicília

El juny de 1282 una flota encapçalada pel mateix rei es dirigí contra els sarraïns de Tunísia, però el destí final era Sicília, territori que Pere reclamà invocant els drets de la seva dona, Constança, el pare de la qual havia perdut el regne sicilià quan fou derrotat i mort pel noble francès Carles d’Anjou el 1266. El rei català va ocupar l’illa amb rapidesa gràcies a la revolta popular contra aquell monarca que havia esclatat mesos abans. Pere ocupà també Malta i Gerba mentre Carles conservava el regne de Nàpols.

L’anècdota

Enmig del conflicte italià, Carles d’Anjou i Pere, el Gran, acordaren un duel per decidir qui seria el sobirà de Sicília. El camp neutral triat fou Bordeus, domini del rei anglès. Pere hi acudí amb quatre genets, disfressat de criat, el 31 de maig de 1283, un dia abans de la data estipulada. El sobirà anglès no va voler actuar d’àrbitre entre els dos monarques   i cedí la ciutat transitòriament al rei de França, nebot de Carles d’Anjou. Pere s’adonà de la trampa preparada  en  descubrir  la forta guarnició francesa i, sobretot, l’absència del seu enemic a Bordeus. Per això va tornar ràpid a l’Aragó després de presentar-se davant del delegat del rei anglès per acreditar que ell havia complert les condicions del pacte.

Tensions i acords interiors

La política expansionista del rei implicà l’ augment dels impostos, cosa que suscità una forta oposició interior. Per restablir la pau, el 1284 Pere va reconèixer i ampliar els antics furs dels aragonesos amb el Privilegio general de la Unión. A Catalunya atorgà el Recognoverunt proceres, document legal base del dret municipal de Barcelona i altres disposicions a favor de les Corts. En aquest context difícil, el 1285 va esclatar la revolta de menestrals de Berenguer Oller a Barcelona, aviat sufocada.

 

Pere, el Gran, al Coll de Panissars, d M. Barbasán (1889)

Pere, el Gran, al Coll de Panissars, d M. Barbasán (1889)

La croada contra Catalunya

El papa Martí IV, que havia excomunicat Pere II de Catalunya (i III d’Aragó) per la conquesta de Sicília, el 1284 decretà que els seus regnes passessin a un fill de Felip III de França. Aquest rei travessà el Pirineu el 1285 i assetjà Girona. Els triomfs navals catalans, com el de les illes Formigues, van impossibilitar l’aprovisionament de les tropes invasores. Malgrat ocupar Girona, delmats per la pesta i sense queviures, els francesos van haver de retirar-se i patiren la derrota del coll de Panissars que va posar fi a la campanya. Pere II havia sabut conservar els seus estats davant enemics molt poderosos.

 

Per saber-ne més:

Ferran Soldevila. Pere, el Gran. Barcelona, 1950-1962

Stefano Maria Cingolani. Pere, el Gran, vida, actes i paraula. Barcelona, 2010