Ramon Berenguer III, integrant comtats

 
Rodés (França), 1082–Barcelona, 1131
Activitat: PolíticaGrup5-Història                                                    
Àrea: Comtats catalans
 
Una regència complicada

El seu pare, el comte Ramon Berenguer II de Barcelona, fou assassinat pocs dies abans del seu naixement. Allò va generar una greu crisi, afavorida per les sospites sobre el germà bessó del difunt, Berenguer Ramon II, d’haver participat en el magnicidi. Finalment l’infant va restar sota la tutela del seu oncle que es va comprometre a associar-lo al govern. El 1097, quan l’oncle marxà a Terra Santa on morí, Ramon Berenguer va començar el seu govern personal.

Occitània

El comte es va casar tres vegades, la primera, amb Maria, filla del Cid (1098), però fou el tercer matrimoni, amb Dolça de Provença (1112), el que va tenir conseqüències polítiques de més volada. La unió va implicar la incorporació als seus dominis del comtat de Provença i altres terres occitanes.

Un fet destacat, la incorporació dels comtats de Cerdanya i Besalú

ramonberenguerIIIDurant el seu govern l’hegemonia de Barcelona sobre la resta dels comtats catalans es palesa encara més, eixamplant els seus territoris. El 1107, en morir sense descendència el darrer comte de Besalú, Bernat III, passaren els dominis al seu sogre, el comte barceloní. Quatre anys més tard també succeí al comte Guillem de Cerdanya, de qui, com a cosí germà, era el parent més pròxim.

La contenció dels  almoràvits

Sovintejaren les lluites contra els sarraïns, intensificades al s. XII per la irrupció dels almoràvits, la nova potència islàmica. S’alternaren les derrotes amb les victòries. El comte no va aconseguir ocupar Tortosa (1095) ni Amposta (1099), però va col·laborar en la presa de Balaguer (1105). Rebutjà les incursions almoràvits dins del comtat, repoblant Olèrdola i Gelida, i vencent-los a Martorell (1111) i Barcelona (1115). Tanmateix, el 1126 va patir la derrota de Corbins que impedí prendre la ciutat de Lleida.

L’anècdota

El 1114, en col·laboració amb Pisa i altres ciutats italianes i provençals, Ramon Berenguer comandà una expedició naval que aconseguí la conquesta temporal de Mallorca i Eivissa als sarraïns. En la crónica d’aquesta empresa, el Liber Maiolichinus, hi surt per primera vegada el terme “català.”

La restauració de Tarragona

El 1118, el papa Gelasi II, d’acord amb Ramon Berenguer, va restablir la seu arquebisbal de Tarragona. Oleguer, ja bisbe de Barcelona, en fou el titular, amb la qual cosa els comtats catalans van deixar de dependre de la província eclesiàstica francesa de Narbona.

Per saber-ne  més:

Esteve Albert i Corp. Ramon Berenguer III, el Gran. Barcelona, 1972

Anuncis