Área: Regne d’Anglaterra
El cosí del rei
Era fill d’Enric de Bolingbroke, cosí germà de Ricard II d’Anglaterra. Quan el seu pare marxà a l’exili per ordre reial, ell va romandre al país com a ostatge. El 1399 el seu pare es va alçar en armes i aconseguí deposar Ricard II, a qui substituí amb el nom d’Enric IV. El nou príncep de Gal·les participà ben aviat en tasques de govern i fins i tot, durant una etapa d’incapacitat del seu pare, presidí el Consell Reial (1410-1411).
L’anècdota
Als setze anys va participar a la batalla de Shrewsbury, en la qual l’exèrcit del rei s’enfrontà a les tropes del rebel Henry Percy. A pesar de la victòria, durant el combat va patir una greu ferida. Una fletxa se li clavà al rostre. El metge reial aconseguí extreure-li la punxa i salvar-li la vida. Això sí, va conservar la cicatriu per sempre.
Anglaterra endins
En morir el seu pare, fou coronat rei d’Anglaterra (1413). Restablí la pau interior, alliberant i retornant les propietats a antics pretendents a la corona, tot i que alguns després organitzaren complots contra ell. Va honorar les despulles del difunt Ricard II, que va enterrar solemnement a l’abadia de Westminster. Seguint la política paterna, sufocà amb duresa la revolta dels lollards -moviment religiós que propugnava l’igualitarisme i la reforma eclesial- dirigida per John Oldcastle, a qui féu executar (1417).
La guerra contra França
El 1415 declarà la guerra de França, reclamant els antics dominis de la corona anglesa al continent, en un context molt favorable. França, amb un rei foll, estava dividida entre les faccions dels Armanyac i els Borgonya que es disputaven el poder. El 1415 va obtenir una gran victòria a la batalla d’Azincourt sobre l’exèrcit francés. Tornat a Anglaterra, es preparà per a una nova campanya, amb el suport del parlament i l’aliança de l’emperador germànic. Entre 1417 i 1419 practicà una campanya sistemàtica de conquesta de Normandia que va concloure amb l’ocupació de Rouen, la capital.
Un fet destacat, el Tractat de Troyes
El 1419 fou assassinat el duc de Borgonya per sicaris de Carles, el delfí, príncep hereu i futur Carles VII de França. Per aquest motiu, Felip, el nou duc borgonyó va establir una estreta aliança amb el rei anglès, que aconseguí controlar París. El 1420 Enric V va signar amb el rei francès Carles VI el tracte de Troyes, pel qual es va casar amb Caterina de França, la seva filla, i es convertí en regent i nou hereu d’aquest regne. Tanmateix la guerra va continuar per l’oposició dels partidaris de Carles, el delfí desheretat. L’èxit d’Enric V s’estroncà quan emmalaltí de disenteria al setge de Meaux, mal que el duria a la tomba.
Figures singulars, 500-1500 