Procopi, historiant gestes i misèries bizantines

Cesarea de Palestina (Israel), vers 500–?, vers 562

Activitat: Història  Grup3-Lletres

Àrea: Imperi bizantí

 

Aristòcrata

Nascut de noble família, va rebre una educació clàssica centrada en la retòrica i el dret. Més tard  s’establí com a advocat a Constantinoble, la capital de l’imperi. Allà, en la cort de Justinià I va convertir-se en secretari i assessor legal del general bizantí Belisari, a qui acompanyaria en les seves campanyes contra els perses (527-531), contra els vàndals del nord d’Àfrica (533-536) i contra els ostrogots d’Itàlia (534-540).

Un fet destacat, Històries de les guerres (Ton polemon logoi)

Aquesta obra narra les guerres de Bizanci entre el 527 i 553, sobretot les liderades per Belisari. A més de  història militar, tracta també d’altres fets com les revoltes populars o les epidèmies, i inclou informacions sobre la cultura i els costums dels pobles enemics. No es limita a esmentar els fets que ha presenciat, tracta d’interpretar-los. Pel que fa a l’estil, segueix el model dels antics historiadors grecs, especialment de Tucídides.

Sobre els edificis (Ton ktismaton)

El 542 l’historiador residia a Constantinoble i es distancià de Belisari. Probablement Procopi assolí l’important càrrec públic de prefecte de la ciutat el 562. Anys abans havia escrit Sobre els edificis,que explica les esglésies, fortificacions i altres obres públiques fetes construir per Justinià I. El llibre és un clar panegíric de l’emperador, presentat com a governant exemplar, preocupat pel benestar del seu poble, a qui atribueix fins i tot edificacions dels seus predecessors.

La història secreta (Anekdota)

En una altra obra dels seus llibres, la “Història secreta” ataca durament Justinià, Belisari i les consorts respectives. Presenta la parella imperial com a dèspotes i comenta la vida privada escandalosa dels sobirans i de la cort. El contrast d’aquest libel amb les altre obres de Procopi havia dut alguns experts a considerar-la d’un altre escriptor, però les coincidències  de llenguatge i d’estil confirmen la seva autoria. L’hostilitat de Procopi cap a Justinià I és motivada per l’oposició de l’aristocràcia a la política autocràtica imperial que minva la seva influència.

L’anècdota

L’historiador no es mossega la llengua a l’hora de criticar els sobirans en la Història secreta. A tall d’exemple, els títols dels capítols 9 i 12: De com Teodora, la més depravada de totes les cortesanes, va guanyar el seu amor; i Demostrant que Justinià i Teodora eren en realitat dimonis en forma humana.

procopi2

Anuncis