Ivan III, l’hegemonia de Moscou

Moscou, 1440-Moscou, 1505

Activitat: PolíticaGrup5-Història

Àrea: Gran Principat de Moscòvia

 

ivanIII

Parents en guerra

Nascut enmig de la guerra entre el seu pare Vasili II, gran príncep de Moscòvia, amb els seus familiars que li disputaven la corona, fou associat el tron amb només sis anys, tratant així d’assegurar-li la successió. Ivan exercí paulatinament funcions de govern i, després del traspàs del seu progenitor (1462), es convertí en sobirà als 22 anys.

Un fet destacat, l’annexió de Novgorod

Davant la fortalesa creixent de Moscòvia, la república mercantil de Novgorod, que s’estenia pel nord de Rússia entre Finlàndia i els Urals, establí negociacions amb el regne de Polònia-Lituània. El 1470 Ivan III va atacar Novgorod i aconseguí sotmetre-la l’any següent. Les revoltes posteriors de Novgorod van ser esclafades pels moscovites. L’antiga república desaparegué (1478), annexionada per Ivan III. Va perdre tota autonomia i els seus prohoms, deportats a zones allunyades.

Unint els principats

Ivan III va anar eixamplant els seus territoris, amb l’ocupació d’altres principats russos mitjançant la compra, la diplomàcia o la guerra: Yaroslav (1463), Rostov (1474), Tver (1485), Vyatka (1489)… També tractà d’expandir-se cap a l’oest, lluitant contra Polònia-Lituània, però en aquest front els guanys van ser menors. A finals del seu regnat el gran principat de Moscòvia havia triplicat la seva extensió original.

Lliure del jou dels tàrtars

Formalment el principat de Moscòvia estava sotmès al domini secular dels mongols de l’Horda d’Or, però aquest estat s’havia afeblit molt. El 1476 Ivan III va renunciar a pagar-li tribut. Les tropes moscovites i tàrtares es trobaren el 1480, a les ribes oposades del riu Ugra, però no s’enfrontaren. Ambdós exèrcits es retiraren sense lluita; des d’aleshores cap altre sobirà tàrtar reclamà l’antic tribut.

ivanIII-ivanIIIestripalacartadelkhan exigint tribut,alekseikivshenko

Ivan III estripant la carta del khan exigint tribut

Centralització

El gran príncep governà de manera autocràtica. A fi d’afavorir la centralització es publicà el 1497 un codi de lleis, el Sudebnik, vigent en tot els dominis d’Ivan III. També s’instituí la “pomestie”, la cessió de terres conquerides a la noblesa a canvi de la fidelitat al gran príncep, concretada amb serveis militars, que consolidà les conquestes de l’estat moscovita.

Obrint-se a l’exterior

Al llarg del regnat Ivan III fomentà les relacions diplomàtiques amb altres països, com ara l’imperi otomà, el kanat de Crimea, Dinamarca, Hongria… El 1473 es va casar amb Zoè Paleòleg (que va prendre el nom de Sofia), neboda de l’últim emperador bizantí, per augmentar el prestigi de la nissaga i del gran principat.

L’anècdota

Després del seu matrimoni, va adoptar el complex cerimonial de la cort bizantina i incorporà com a nou escut l’àliga bicèfala característica de Bizanci, manifestant així que el seu estat era l’hereu de l’antic imperi desaparegut. L’escut de l’àliga ha perviscut fins els nostre dies com a emblema de l’estat rus.

Guardar