al-Hakam II, l’esplendor de Còrdova

Còrdova, 915–Còrdova, 976

Activitat: Política      

Àrea: Califat de Còrdova

 

Format i madur

Encara infant, el seu pare, el califa de Còrdova Abd al-Rahman III el designà com a successor al tron. Tanmateix no esdevingué califa fins el 961. Fins aleshores, al-Hakam II havia participat activament en l’administració del califat i en campanyes militars, i per tant, el nou sobirà, ja en la quarantena, tenia solvència en afers de govern.

Pau interior

Segueix a grans trets la política del seu pare. Manté la integritat del califat cordovès i durant el seu govern el regne viu una etapa de pau i prosperitat. L’única amenaça exterior, les incursions normandes dels anys 966 i 971 a la costa portuguesa, van ser avortades amb rapidesa.

Hegemonia cordovesa

El califa delega funcions polítiques en consellers i generals capaços, que no amenaçen el tron. El seu estat és hegemònic a la península Ibèrica, es consoliden les fronteres amb els regnes cristians mitjançant una política intervencionista i arbitra en les disputes entre ells. Prima la diplomàcia, pero al-Hakam no defuig la guerra, com quan pren San Esteban de Gormaz, Atienza i Calahorra (963), per trencar una aliança dels altres monarques ibèrics contra Còrdova. Al sud, controla bona part del Marroc.

Mecenes

El sobirà transforma Còrdova en un dels principals centres culturals de l’Islam, protegint intel·lectuals, homes de lletres i artistes. Crea 27 escoles públiques per a la formació d’orfes i nens pobres. Recopila llibres de tota classe, també obres d’autors no musulmans, com tractats de l’antiguitat grecollatina o el Talmud jueu, del qual ordena la traducció a l’àrab.

Mesquita de Còrdova

Un fet destacat, l’ampliació de la  mesquita de Còrdova

Entre els anys 961 i 965, per ordre d’al-Hakam II, s’engrandeix la mesquita principal de Còrdova, ampliant-se les onze naus del temple cap al sud. Aquesta reforma de la mesquita fou la més important, tant per la introducció  de nous elements estructurals com per la decoració sumptuosa: voltes califals, arcs polilobulats, mosaics bizantins…

L’anècdota

Apassionat bibliòfil, els cronistes afirmen que tenia una biblioteca d’uns 400.000 volums, sens dubte una de les més grans del seu temps. A banda de copistes que augmentaven la col·lecció de manuscrits, disposava d’agents en metròpolis islàmiques atents als nous llibres. Així, quan l’escriptor Abu al-Faraj al-Isfahani va escriure a Síria el Llibre de les cançons, ben aviat un emissari del califa en comprà una còpia esplèndidament.

Acaballes

Malatís de mena, va patir un atac d’hemiplegia el 974. Mesos abans de morir, nomenà el seu únic fill, Hixam, com a hereu al tron, si bé amb una situació molt diferent a la que havia viscut ell: el nou califa només tindria onze anys.

Guardar