Dionís I, consolidant Portugal

Lisboa, 1261-Santarém (Portugal), 1325
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Área: Regne de Portugal
 
Després de la conquesta

En temps del seu pare, Alfons III, s’havien conquerit els ultims enclavaments musulmans en territori portuguès. El llarg regnat de Dionís I (1279-1325) seria pacífic, tret de breus campanyes contra Castella resoltes pel tractat d’Alcañices (1297), que fixaria definitivament i de manera avantatjosa per a Portugal els límits entre els dos regnes, gràcies a la feblesa castellana durant la minoria d’edat de Ferran IV.

dionisIdeportugalUn fet destacat, “o rei lavrador”

Fomentà l’economia amb el desenvolupament del comerç, la mineria i sobretot l’agricultura, per la qual cosa fou anomenat “el rei camperol”. Distribuí petites propietats entre pagesos que a canvi pagaven rendes a la corona. Va talar boscos  i dessecà terres pantanoses al Minho, Alentejo o l’Algarve per al conreu. Regulà fires i mercats, així mateix organitzà el comerç exterior. El 1308 signà el primer tractat comercial del país amb Anglaterra. Del seu regnat data també la primera marina portuguesa.

Nobles, templers i prelats

Reforçà la monarquia en perjudici de la noblesa i l’alt clergat, aliat amb les ciutats i protegint les classes populars dels abusos dels poderosos. Pel que fa als ordes religiosos militars establerts a Portugal, aconseguí un major control en trencar la seva dependència dels seus homònims castellans. Quan el papa Climent V va dissoldre els templers (1312), en realitat ell va aprofitar els seus béns i fins i tot els seus membres per crear un nou orde, el de Crist (1319), on els monjos cavallers juraven fidelitat al monarca.

Un home culte

A diferència dels seus predecessors, fou un monarca instruït, va protegir els trobadors i  fins i tot va compondre prop de centenar i mig de cantigas ―poemes cantats― per la qual cosa ha estat conegut amb el sobrenom del rei poeta. Fundà la primera universitat del regne, confirmada pel papa el 1290, universitat que alternà la seva seu entre Lisboa i Coimbra.

Problemes familiars

Durant anys Alfons, el germà petit del monarca, s’hi enfrontà, aliat amb la noblesa. Tanmateix, el conflicte familiar més greu succeí quan era vell. Les preferències de Dionís pel seu fill bord, Afonso Sanches, van provocar des de 1320 la rebel·lió del fill legítim i menystingut, el futur Alfons IV. Només la mediació de la reina va evitar la guerra.

L’anècdota

El 1938 es van analitzar les seves despulles. Va sorprendre comprovar que encara que havia mort als 63 anys, comptava amb la dentadura perfecta. A diferència dels anteriors reis portuguesos, Dionís era ros, cosa que s’explica per la genealogia de la seva mare, vinculada amb la dinastia germànica dels Hohenstaufen i l’anglesa dels Plantagenet.

Anuncis