Antonello da Messina, el Renaixement a Sicília

Messina (Itàlia), vers 1430–Messina, 1479

Activitat: Pintura

Àrea: Virregnat de Sicília (domini de la Corona d’Aragó)

 

Dels mestres del nord

Portrait of a Man

Retrat d’un home (National Gallery, Londres)

 El seu nom real era Antonello de Antonio, però és conegut pel seu lloc de naixement. La formació inicial correspongué probablement al seu pare, escultor, i més tard, pels volts de 1450 es va desplacar a Nàpols, per entrar com aprenent al taller del pintor Colantonio. El 1457 era altre cop a Messina, ja amb obrador propi, manifestant un estil pictòric pròxim a l’art de Flandes.

L’anècdota

Vasari, autor d’un recull biogràfic d’artistes escrit al segle XVI, explica el flamenquisme dels treballs d’Antonello per un viatge al nord d’Europa, on hauria estat deixeble del pintor Jan van Eyck. Cronològicament la relació directa amb aquest artista és impossible ja que Van Eyck va morir el 1441; més aviat, l’estil d’Antonello deriva de la influència de pintors provençals o catalans, com Jacomart, que coneixen l’estil flamenc, i a la presència al palau reial de Nàpols d’obres dels grans mestres de Flandes.

Síntesi

Sant Sebastià

Sant Sebastià

La informació sobre Antonello no és abundant, i és possible que fes estades en la Itàlia continental a banda del seu viatge documentat a Venècia de 1475 i 1476, ja que incorpora la perspectiva lineal, les composicions clares i les figures volumètriques típiques del renaixement florentí, especialment de Piero della Francesca. L’artista sicilià sintetitza els corrents italians amb l’escola flamenca, i així per exemple, és el propagador més actiu a Itàlia de la seva tècnica pictòrica original, la pintura a l’oli.

Tria d’obres

Sant Jeroni a la cel·la (1460?, National Gallery, Londres); Ecce Homo (1473-1476, Piacenza, Collegio Alberoni); Retrat d’home (1475?, National Gallery), que antigament havia estat considerat un autoretrat; i Sant Sebastià (1478, Gemäldegalerie Alte Meister, Dresden).

Venècia

Antonello da Messina va influir en l’evolució de la pintura veneciana. En comptes dels típics retrats de perfil, introdueix els retrats de tres quarts, i incorpora altres trets dels mestres flamencs, sobretot, el domini de la llum i les gradacions del color.

Un fet destacat, la Mare de Déu de l’Annunciació (Palazzo Abatellis, Palerm)

Pintada pels volts de 1476, constitueix una de les obres mestres d’Antonello. Representa la Mare de Déu de l’Anunciació, amb una gran sobrietat, sense cap simbologia sacra ni àngels ni coloms que destorbin la contemplació del retrat femení, fins i tot el vel blau que cobreix el cap no té el to brillant de les imatges marianes. Les mans i els fulls del llibre damunt del faristol assenyalen la profunditat de l’espai. La Verge s’adreça a l’àngel que ocuparia la posició de l’espectador.

Mare de Déu de l'Anunciació (Palazzo Abatellis, Palerm)

Mare de Déu de l’Anunciació (Palazzo Abatellis, Palerm)