Beatriu de Natzaret, buscant la unió amorosa amb Déu

Tienen (Bèlgica), 1200?-Lier (Bèlgica), 1268

Activitat: Religió

Àrea: Ducat de Brabant

 

Ensenyament

Mística flamenca nascuda en un família benestant i devota. Òrfena de mare als set anys, que s’havia ocupat de la seva formació fins aleshores, Beatriu va estar-se un temps a Zoutleeuw (Bèlgica), a càrrec de les beguines, dones cèlibes i laiques que vivien generalment en comunitat, abans de continuar la seva educació al monestir cistercenc de Bloemendaal (Països Baixos).

Iva de Nivelles

D’acord amb l’abadessa, Beatriu va marxar temporalment al convent de La Ramée (Bèlgica) a aprendre l’art de la cal·ligrafia i la miniatura per poder confeccionar els llibres litúrgics del seu monestir. Allà conegué Ida de Novelles, una monja jove com ella, però molt versada en mística, i fou aleshores quan Beatriu va experimentar les seves primeres visions divines. Mantindrien el contacte per carta durant molts anys.

beatriudenatzaret

Natzaret

Després de passar pel monestir cistercenc de Maagdendaal (Bèlgica), el seu últim destí seria el nou priorat de Natzaret (Bèlgica). El 1236 Beatriu s’hi trasllada, primerament com a mestre de novícies i a partir des de l’any següent com a priora, càrrec que exerciria fins a la mort.

Un fet destacat, Set maneres d’amor (Seven manieren van minne)

L’única obra conservada de Beatriu és autobiogràfica, descriu les vivències espirituals i, sobretot, la seva experiència mística, des del desig viu d’estimar Déu, passant per fases de plaer i d’aflicció fins a la seva unió personal i afectiva amb la divinitat. Escrita en neerlandès, aquest breu text en prosa constitueix un dels primers exemples literaris en aquesta llengua.

La frase

“I així seduïda, arrossegada amb més força cada dia, mai satisfeta ni apaivagada. Allò que més la devora i la turmenta és el mateix que la cura i la consola; el que la fereix més profundament, és l’únic que li procura salut”.

“I com el peix nedant en la immensitat de l’aigua o que reposa en les profunditats, com l’ocell volant audaç al cel, així ella sent que el seu esperit vaga lliurement en l’altura, la pregonesa i l’abundància deliciosa de l’amor”.