Sant Joan Damascè, el sintetitzador

Damasc (Síria), després de 650–monestir de sant Sabas (Palestina), 749

Activitat: Religió Grup2-Raó

Àrea: Califat omeia

 

santjoandamasceDades qüestionades

Es conserven diverses biografies d’aquest sant, poc fiables perquè són molts posteriors als fets que expliquen —les més antigues daten del segle X—, poc rigoroses, plenes de lloances i prodigis inversemblants. Les dades biogràfiques més segures provenen dels seus textos o d’actes de concilis.

Servint el sobirà

El pare de Joan, Sargun ibn Mansur era funcionari del governador de la Síria bizantina abans de ser conquerida pels àrabs. Quan Damasc es convertí en la capital de l’estat islàmic, Sargun conservà el càrrec i s’ocupà de la recaptació del tribut que havien de pagar els cristians. Malgrat la proximitat al sobirà, Joan Damascè —conegut així pel lloc on va néixer— fou educat en la fe cristiana dels progenitors i va rebre una rica formació en cultura grega i àrab.

En defensa de les imatges

Vers al 700, Joan (o Yahya ibn Sargun) abandonà la cort i el país, i es feu monjo de Sant Sabas, prop de Jerusalem, on excel·lí com a intel·lectual i poeta religiós. Va participar en la principal controvèrsia de la cristiandat oriental. L’emperador bizantí Lleó III havia prohibit les imatges religioses, i Joan Damascè, en canvi, escriu a favor del culte de les icones. No hi veu idolatria: es veneren per allò que representen. Fou condemnat pòstumament pel concili d’Hieria (754) i rehabilitat al II Concili de Nicea (787), amb el triomf dels seus partidaris.

Un fet destacat, La font del coneixement

Aquest tractat constitueix una síntesi de la fe i el pensament cristià, obra de capçalera de la teologia de l’Església cristiana oriental. Es compon de tres parts: la filosofia, la història de les heretgies i la teologia. La més valorada és l’última perquè es configura com un model d’exposició sistemàtica i ben trabada de la fe cristiana, que serà copiat per altres teòlegs medievals en l’elaboració dels seus compendis doctrinals o summes.

La frase

“En altres temps Déu no havia estat representat mai en una imatge, pel fet de ser incorpori i no tenir rostre. Però atès que ara Déu ha estat vist en la carn i ha viscut entre els homes, jo represento el que és visible en Déu. Jo no venero la matèria, sinó el seu creador, que es va fer matèria per mi i es va dignar a habitar en la matèria i realitzar la meva salvació a través de la matèria” (de Discursos sobre les imatges sagrades).

Per saber-ne més:

Joan Damascè. Exposició acurada de la fe ortodoxa. Traducció de Manuel Balasch. Barcelona, 1992

Guardar

Guardar

Guardar