Joan II de Portugal, el príncep perfecte

Lisboa, 1455-Alvor (Portugal), 1495

Activitat: Política      

Àrea: Regne de Portugal

 

L’anècdota

L’apel·latiu insuperable  de “príncep perfecte” amb què l’anomenen els cronistes portuguesos no té a veure amb altes qualitats morals; ans al contrari, el consideren la personificació del Príncep de Maquiavel, un governant pragmàtic i sense escrúpols a l’hora de governar i conservar el poder.

Hereu

De la dinastia d’Avis, primogènit del rei Alfons V de Portugal, exercí tasques de govern des de jove. Participà en la guerra contra Castella, a la batalla de Toro (1476), i des de 1477  va governar de fet el regne portuguès perquè Alfons V des d’aleshores visqué retirat en un monestir fins a la mort, el 1481, quan Joan accedeix al tron sense oposició.

Contra els grans senyors

Contrastant amb la política condescendent del seu pare amb l’alta noblesa, ell, defensor de l’enfortiment de la monarquia,  s’hi enfrontà obertament. El 1483 acusà d’alta traïció el duc de Bragança, el noble més poderós, i el va fer executar així com el duc de Viseu i el bisbe d’Évora, l’any següent. Desarborà l’oposició de l’alta aristocràcia i governà autoritàriament, recolzat amb la burgesia mercantil i la petita noblesa.

Un fet destacat, l’exploració del litoral africà

Joan II reprèn l’expansió ultramarina portuguesa de dècades enrere, abandonant la polítíca marroquina del progenitor. Durant el seu regnat s’explora la costa africana: Diogo Cão descobreix el riu Congo i Namíbia; Bartolomeu Dias navega fins a l’extrem sud d’Àfrica; Covilhã viatja per Etiòpia i la costa oriental africana… Tot plegat, són expedicions que impulsa el rei amb finalitats comercials de cara a trobar un via d’accés directe a l’Índia.

Discòrdies atlàntiques

El 1484 Joan II va rebutjar finançar el projecte de Colom d’arribar a les Índies per l’oest. El descobriment d’Amèrica, el 1492, va comportar el tractat de Tordesillas (1494), pel qual els regnes de Castella i Portugal es repartiren les zones de navegació i conquesta dels nous territoris atlàntics en el meridià 46. A l’est d’aquesta línia divisòria, Portugal s’assegurava el domini de la costa atlàntica africana i podria reivindicar anys més tard també part del Brasil.