Nuno Gonçalves, retratista del poble portuguès

 
Portugal, mort abans de 1492
Activitat: Pintura   Grup4-Art                                                           
Àrea: Regne de Portugal

 

Un artista reconegut

El primer document que fa referència a aquesta artista data de 1450, quan fou nomenat pintor de cambra del rei Alfons V de Portugal, càrrec que mantindria molts anys. Així, al 1470 li fou pagat una pintura sobre l’Esperit Sant per a la capella del palau reial de Sintra. El 1471 va substituir João Eanes com a pintor de les obres de la ciutat de Lisboa. Tot plegat li proporcionà una situació acomodada que li permeté arrendar o comprar diverses cases a la capital.

Un fet destacat, el retaule de sant Vicenç

Tota la fama i el valor de Gonçalves descansen sobre aquesta obra que se li ha atribuït a partir dels comentaris de Francisco de Holanda, un crític d’art del segle XVI. L’obra es compon de sis panells que ―segons la tesi més acceptada― representen sant Vicenç envoltat per una seixantena de personatges:el rei, la cort, monjos, cavallers, pescadors… L’original composició de l’escena i el retrat de les figures fan d’aquesta peça una obra mestra, excepcional en la pintura portuguesa del segle XV.

nunogonçalves1

L’estil

Alguns aventuren que també són obra seva un retrat de la infanta Joana, els cartons dels tapissos de la presa d’Arzila i algunes imatges de sants. No es coneix la seva formació, però el seu estil s’allunya dels pintors del país, amb el gust pels volums, una paleta de colors rica i brillant i el realisme de les figures, clarament individualitzades.

L’anècdota

Malgrat el llarg nombre d’estudis, l’obra  màxima de Gonçalvés és encara objecte de controvèrsia a causa de les poques dades segures sobre la peça. Investigacions amb raigs X han demostrat que la cara del sant del retaule va ser repintada en època posterior. Un text del segle XVI sembla confirmar-ho ja que explica que el rei Joan II de Portugal havi manat refer el rostre de sant Vicenç, reproduint-hi les faccions del seu fill, el príncep Alfons, mort el 1291, als disset anys.

La frase

“És en el retrat on destaca més la seva singularitat, ja que més enllà de les capacitats realistes de representació, tant en retrat físic com social, sorprèn per la profunditat psicològica de cada rostre, que sembla no tenir correspondència directa amb la pintura europea del mateix període” (de la historiadora de l’art Dalila Rodrigues).

Anuncis