

La doctrina de Dogen pretén un retorn al que ell considera el budisme genuí. Contrari al rigorisme de Rinzai i al ritualisme d’altres escoles budistes, el 1230 va abandonar el monestir de mont Hiei. Després de noves topades amb altres comunitats, va fundar un convent, l’Eihei-ji. La seva iniciativa fructificaria, com ho palesa que el mateix shogun el convidés al seu palau de Kamakura per tal que li ensenyés el Zen (1247).
Un fet destacat, el Shobogenzo (El tresor de l’ull del verdader dharma)
L’obra principal de Dogen, redactada entre 1231-1253 es compon de sermons on desenvolupa a bastament la seva filosofia, que ocupa un lloc rellevant en la història intel·lectual del Japó. Dogen sosté que tothom pot assolir la il·luminació interior. Meditació i vida activa no són termes oposats; ans al contrari, el quefer quotidià envers els altres és també un mitjà per al creixement espiritual. No hi ha diferències significatives entre el profà i el sagrat.
Tria d’obres
Fukanzazengi (Instruccions generals per a la pràctica del Zazen, 1227), Tenzo Kyokun(Instruccions al cuiner, 1237); Eiheikoroku (Recull complet d’Eihei), conjunt de discursos formals i poesies en xinès.
La frase
“Allò que és considerat com la preparació de magnífiques delicadeses no és necessàriament el més superior, ni la preparació d’una sopa amb les verdures més simples és necessàriament inferior. Quan s’escull i se serveix una hortalissa d’allò més vulgar, si és fet amb esperit veritable, sincer i pur, aquesta serà comparable a les delicadeses més magnifiques.”
Per saber-ne més:
Dogen. Instruccions al cuiner. Palma de Mallorca, 2010