Dogen, mestre Zen

 
Kyoto (Japó), 1200-Kyoto, 1253
Activitat: Religió Grup2-Raó
Área: Imperi del Japó
 
dogenMonjo
Membre del clan aristocràtic dels Fujiwara, havia perdut al seu pare amb dos anys i la seva mare morí quan en tenia set. Als tretze, renuncià a una carrera política i a la vida de la cort per ingressar al monestir del mont Hiei, el centre més important del budisme Tendai. Va estudiar-hi els textos sagrats budistes, però la pràctica monàstica no satisfeia les seves inquietuds espirituals.
Viatge profitós
El 1223 va viatjar a la  Xina per visitar altres convents, però les primeres experiències van ser decebedores. Finalment conegué Rujing Tiantong, un mestre budista Chan, de l’escola Soto, amb qui s’hi estaria uns anys i assoliria la il·luminació interior. El 1227 va tornar al seu país. El budisme Chan, anomenat Zen al Japó -que significa “meditació”- ja hi tenia una altra escola, la Rinzai, basada en la pràctica de la meditació mitjançant qüestions del mestre al deixeble; l’escola Soto, en canvi, promou el “zazen”, la meditació asseguda, amb les cames creuades, com en les estàtues de Buda.
Projectes

La doctrina de Dogen  pretén un retorn al que ell considera el budisme genuí. Contrari al rigorisme de Rinzai i al ritualisme d’altres escoles budistes, el 1230 va abandonar el monestir de mont Hiei. Després de noves topades amb altres comunitats, va fundar un convent, l’Eihei-ji. La seva iniciativa fructificaria, com ho palesa que el mateix shogun el convidés al seu palau de Kamakura per tal que li ensenyés el Zen (1247).

Un fet destacat, el Shobogenzo (El tresor de l’ull del verdader dharma)

L’obra principal de Dogen, redactada entre 1231-1253 es compon de sermons on desenvolupa a bastament la seva filosofia, que ocupa un lloc rellevant en la història intel·lectual del Japó. Dogen sosté que tothom pot assolir la il·luminació interior. Meditació i vida activa no són termes oposats; ans al contrari, el quefer quotidià envers els altres és també un mitjà per al creixement espiritual. No hi ha diferències significatives entre el profà i el sagrat.

Tria d’obres

Fukanzazengi (Instruccions generals per a la pràctica del Zazen, 1227), Tenzo Kyokun(Instruccions al cuiner, 1237); Eiheikoroku (Recull complet d’Eihei), conjunt de discursos formals i poesies en xinès.

La frase

“Allò que és considerat com la preparació de magnífiques delicadeses no és necessàriament el més superior, ni la preparació d’una sopa amb les verdures més simples és necessàriament inferior. Quan s’escull i se serveix una hortalissa d’allò més vulgar, si és fet amb esperit veritable, sincer i pur, aquesta serà comparable a les delicadeses més magnifiques.”

Per saber-ne més:

Dogen. Instruccions al cuiner. Palma de Mallorca, 2010

Anuncis