Gil de Siloé, escultor del gòtic isabelí

 
Anvers?, entre 1440 i 1450?–Burgos?, vers 1501
Activitat: Escultura    Grup4-Art                                                       
Àrea: Regne de Castella
 
Foscor

Siloé era estranger, segurament flamenc. La documentació coetània l’esmenta com Gil de Emberres (d’Anvers) i el seu estil manifesta trets propis de l’art del nord d’Europa. Es probable que es traslladés a Castella encara jove. La primera dada documental conservada és de 1470, quan va comprar una casa a Burgos. Va casar-s’hi i va tenir quatre fills, un dels quals, Diego, també esdevindria escultor.

Taller efectiu

No es coneix res de la seva activitat fins a la dècada dels vuitanta. Malgrat això, de segur produí altres obres perquè calia ser un escultor molt acreditat i mestre d’un taller important per poder afrontar les grans obres encomanades d’acord amb el seu estil minuciós i profusament decoratiu.

 

Sepulcre de Joan II de Castella

Sepulcre de Joan II de Castella

Sepulcres reials

Entre 1489 i 1493 el mestre Gil va treballar per a la reina Isabel, la Catòlica en un conjunt funerari en alabastre a la cartoixa de Miraflores (Burgos), compost per la tomba dels seus pares, Joan II de Castella i la reina Isabel de Portugal així com la del seu germà, l’infant Alfons. El primer sepulcre té planta d’estrella de vuit puntes sobre la qual jeu la parella reial. A prop, la tomba de l’infant el representa agenollat i pregant. Destaca el virtuosisme de les vestimentes de les figures.

Un fet destacat, Retaule major de la Cartoixa de Miraflores, 1496-1499

gildesiloe-retaulemajordemirafloresSembla reproduir un tapís coetani, amb un gran nombre d’imatges de fusta policromada, ordenades a partir de dues figures geomètriques: el rectangle i el cercle. El retaule es compon de dos rectangles, l’inferior de dos pisos, i el superior, emmarcant un gran cercle d’àngels, amb el Crist crucificat al centre. Altres cercles petits representen moments de la Passió i els evangelistes.

L’anècdota

Al retaule de Miraflores hi ha un expositor giratori, amb sis escenes —Naixement de Jesucrist, Baptisme, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta i Assumpció de Maria— que només poden ser vistes alternativament. Potser respon a les demandes de la reina sobre el programa iconogràfic del’obra, més extens del que permetien les dimensions del retaule. Amb aquesta solució, aquelles sis escenes es podrien exhibir en la festivitat corresponent.

Altres obres

Documentalment, és coneix la seva activitat a la capella del col·legi de Sant Gregori de Valladolid, a l’església de Sant Andreu de Burgos i a la capella de Santa Anna de la catedral burgalesa, però les dues primeres obres s’han perdut. Se li atribueixen també part d’un retaule en fusta de la capella de conestable, a la mateixa catedral, on destaca una imatge de santa Anna amb la Mare de Déu i l’ Infant. A més, el sepulcre del patge Juan de Padilla, procedent del monestir de Fresdelval (Burgos),que recorda la tomba de l’infant Alfons.