Jabir ibn Hayyan, pioner de la química

Tus? (Iran), vers 721-Kufa (Iraq), vers 815

Activitat: Química   

Àrea: Imperi abbàssida

 

Entre Kufa i Bagdad

El pare d’Abu Musa Jabir ibn Hayyan fou executat com a rebel pel califa omeia quan ell era infant. Seguint les passes del pare apotecari, s’hauria format al Iemen en medicina, alquímia i filosofia abans de establir-se a Kufa (Iraq). Un cop els abbàssides van substituir els omeies com a califes, Ibn Hayyan s’instal·là a la capital, a Bagdad, d’alquimista i metge a la cort de Harun al-Raixid, protegit pels grans visirs barmèkides. Tanmateix, quan aquesta poderosa família va caure en desgràcia, Ibn Hayyan se’n tornà a Kufa.

Un fet destacat, la teoria del sofre i el mercuri

Segons aquest pensador àrab, el sofre i el mercuri tenen un paper rellevant a la natura. Aquests dos elements, combinats en proporcions diverses i amb diferent grau de puresa, generen tots els metalls. Per tant, cal descobrir la puresa perfecta i l’equilibri ideal entre el sofre i el mercuri per obtenir l’or, el metall més noble, que persegueixen els alquimistes.

Experiments

El principal llegat científic de Jabir ibn Hayyan rau en la importància que assigna a la pràctica de l’experimentació en l’alquímia. Treballa en un laboratori on utilitza equipament encara vigent, com la retorta o l’alambí, i aplica diverses tècniques bàsiques de la química moderna, entre elles la cristal·lització, la sublimació i la destil·lació, tot estudiant les reaccions químiques de les diferents substàncies.

Classificacions

Jabir ibn Hayyan proposa una primera classificació d’elements químics en tres categories. Distingeix els esperits, que s’evaporen amb l’escalfament, com ara l’arsènic; els metalls, mal·leables i que es fonen; i substàncies que es poden convertir en pols, per exemple, les pedres.

L’anècdota

En algunes bibliografies, les obres de Jabir ibn Hayyan —conegut en la cristiandat medieval com Geber— superen les tres mil. Les diferències notòries de vocabulari, estil i abast porten a concloure que moltes pertanyen a altres autors que adoptaren el seu nom per garantir el reconeixement acadèmic. Cas evident és el Fals Geber, un alquimista cristià dels segles XIII o XIV, que es fa passar per ell, amb uns textos d’estil i continguts que delaten els seus orígens, redactats en llatí, sense equivalents en àrab.

Anuncis

Abulcasis, reivindicant la cirurgia

Madina Zahara (Còrdova), posterior a 936-Còrdova?, entre 1009 i 1013

Activitat: Medicina 

Àrea: Califat de Còrdova

 

Conjectures

Poc es coneix de la biografia d’Abu al-Qasim Khalaf ibn al-Abbas al-Zahrawi, conegut a l’Europa occidental amb la forma llatinitzada d’Abulcasis. El lloc i data de naixement semblen derivar del seu locatiu “al-Zahrawi”, és a dir, “de Zahara”, que fa referència probablement a Medina Zahara, població pròxima a Còrdova sorgida a partir del 936, quan el califa Abd al-Rahman III bastí en aquell lloc un gran palau.

Metge de palau

La tradició afirma que va ser metge personal dels califes Abd al-Rahman III, al-Hakam II, Hixam II i del cabdill Almansor, però alguns historiadors qüestionen que pogués ser el facultatiu d’Abd al-Rahman III, que regnà entre 912 i 961, a causa de la joventut d’Abulcasis. Sembla lògic que un càrrec tan important i delicat l’hagués exercit un altre metge més veterà de renom.

Un fet destacat, Kitab al-Tasrif (Llibre de la pràctica mèdica)

Aquesta obra, que consta d’unes 1.500 pàgines, és una enciclopèdia mèdica, la primera de l‘Espanya musulmana que, traduïda parcialment al llatí, tindrà gran influència en l’Europa occidental durant segles. Contempla tant l’estudi de l’anatomia, la fisiologia i la patologia com de l’alimentació i la terapèutica. És en aquest última matèria, en l’apartat de cirurgia, un tema molt secundari en altres tractats mèdics, on rau el valor principal de l’obra.

Metge i cirurgià

El text d’Abulcasis palesa el seu coneixement profund de la cirurgia, explicant amb detall intervencions d’ulls, implants dentals, hèrnies, amputacions, obstetrícia… que inclouen uns 200 dibuixos amb l’instrumental per a cada operació. A l’hora de curar el malalt, a diferència de la majoria dels metges coetanis, ell propugna —i ho aplica— que el metge faci ús tant dels seus remeis farmacològics com també de la pràctica quirúrgica, en aquell temps en mans de cirurgians ignorants en teoria mèdica.

La frase

“Sens dubte, Abulcasis és el mestre de tots els cirurgians” (de Pietro Argellata , metge mort el 1423)

al-Farabi, el segon professor

Farab (Kazakhstan), vers 872-Damasc, 950?

Activitat: Filosofia

Àrea: Emirat d’Alep

 

Intel·lectual

Abu Nasr Muhammad al-Farabi, va néixer a la regió de Farab. D’aquí prové doncs l’apel·latiu d’al-Farabi pel qual és conegut. Va estudiar a Bagdad gramàtica, música, filosofia, essent deixeble d’Abu Matta, traductor d’Aristòtil a l’àrabi, i de Yuhanna ibn Haylan, cap d’una escola que seguia les tesis d’Aristòtil. El 943, com a filòsof, s’establí a la cort de Sayf al-Dawla, emir d’Alep (Síria), on romangué fins poc abans de morir.

Un fet destacat, l’establiment de la lògica en la filosofia islàmica

La seva filosofia es fonamenta en Aristòtil, l’obra del qual comenta i analitza de manera detallada i rigorosa. Desenvolupa sobretot la lògica aristotèlica en el pensament musulmà per obtenir un coneixement veritable de la realitat. Només mitjançant el mètode de raonament de la lògica, basat en silogismes i la inducció, un pot demostrar la certesa d’allò que declara en qualsevol àmbit, també el religiós. Paral·lelament, aquesta prevalença de la filosofia també ha de regir a la societat, amb filòsofs al seu davant.

La frase

”En general, et recomano sobre lògica no llegir altres fonts que les del savi Abu Nasr al-Farabi, perquè tot allò que va escriure és com la farina més exquisida” (del pensador jueu Maimònides, a la Carta a Samuel ibn Tibbon).

Tria d’obres

Kitab al-musiqa al-kabir (El gran llibre de música), el tractat musical medieval més important del món musulmà; Ihsa al-ulum (Enumeració de les ciències); al-Madina al-fadira (La ciutat ideal), manual de teoria política.

Transcendència

La influència profunda en la filosofia islàmica és evident amb el sobrenom que va rebre: el “segon professor”, només per sota d’Aristòtil, el pensador més excel·lent segons els savis musulmans. El seu influx s’estendria també al món cristià. Així, per exemple, arguments sobre l’existència de Déu de sant Tomàs d’Aquino ja són expresssats en l’obra d’al-Farabi de manera molt anàloga.

Al-Hallaj, el místic executat

Tur (Iran), vers 858-Bagdad, 922

Activitat: Religió

Àrea: Imperi abbàssida

 

Avantpassats

Els orígens de Husayn ibn Mansur al-Hallaj no són clars. Les diverses fonts aporten informacions contradictòries. Segons unes, el seu avi patern era l’àrab Abu Ayyub, company de Mahoma; altres el fan persa, amb avis que practicaven el zoroastrisme, la religió monoteista dels antics perses. En tot cas, les diverses fonts concorden amb el pare d’al-Hallaj, musulmà fervent que treballava en una feina humil, la de cardador de cotó. Potser el fill també s’hi dedicà. De fet, al-Hallaj, significa “el cardador”.       

Mestres i viatges

De jove s‘orientà cap a l’estudi de la religió musulmana, però no a partir d’una reflexió teòrica i jurídica, sinó des d’una mirada afectiva i vicencial. Es formà sobretot amb mestres sufís, és a dir, amb musulmans orientats cap a la mística. Al llarg de la vida va pelegrinar tres vegades a La Meca, i sembla que va viatjar també cap a l’est fins a l’Índia.

L’anècdota

Segons la tradició, després de tornar d’un pelegritnage a La Meca, anà a casa del seu mestre al-Junaid. Va trucar a la porta, i quan el mestre va preguntar qui volia entrar, al-Hallaj es va anunciar dient “Jo soc la Veritat”. Al-Junaid el renyà. Aquella presentació era perillosa ja que el místic s’atribuïa un dels trets divins i per tant s’identificava amb Al·là.

Arreu i a tothom

A desgrat dels seus antics mestres, de perfil elitista i discret, al-Hallaj proclamà la unió amb Déu, el seu amor ardorós per Al·là, que pregonà obertament per carrers i mercats, amb missatges inconformistes i heterodoxos, que defensaven l’absència de cap intermediació religiosa entre l’home i Déu, i la supremacia de l’amor diví davant el precepte religiós.

Un fet destacat, condemna, suplici i mort

alhallaj

Vista la seva popularitat creixent, les autoritats l’empresonaren el 915 i el captiveri va durar fins el 922, quan fou condemnat per heretge. Després de ser torturat, fou mort el 27 de març del 922, les despulles, cremades i els seus escrits, prohibits. Tamateix, la figura d’al-Hallaj ha perviscut al llarg del segles, mártir i místic profund, de qui s’ha conservat part de l’obra, trasmesa oralment pels seus adeptes.   

La frase

“El teu esperit s’ha mesclat amb el meu,

com es mesclen el vi  i l’aigua.

I si res et palpa, em palpa a mi,

ja que tu ets jo en qualsevol circumstància” (del Diwan, d’al-Hallaj)

 

Per saber-ne més:

Hallaj. Diwan. Edició, traducció i cal·ligrafia àrab de Halil Bárcena. Barcelona, 2010

al-Idrisi, el brillant geògraf medieval

Ceuta (Espanya), 1100?-Palerm? (Itàlia), 1166?

Activitat: Geografia. Cartografia

Àrea: Regne de Sicília

 

Orígens nobles

De nissaga noble àrab, al-Idrisi feia remuntar els seus ancestres a la família de Mahoma. Avantpassats seus havien regnat sobre la zona de Màlaga, i un cop destronats van establir-se al nord d’Àfrica.

Viatger

Se’n tenen poques dades biogràfiques. Sembla que de jove havia viatjat molt per la Mediterrània, fins a la ribera asiàtica. De la seva obra es dedueix que havia recorregut també el sud de la península Ibèrica. De fet, es creu que va estudiar a Còrdova, el principal centre cultural d’aquella zona.

Un rei inquiet

L’illa de Sicília era governada pel rei normand Roger II, que s’envolta d’erudits jueus, cristians i musulmans. Vers el 1139 aquest monarca li encomana una gran projecte geogràfic, tasca a la qual es consagrà durant una quinzena d’anys, avaluant tractats de savis cristians i musulmans: Ptolemeu, Orosi, al-Yaqubi, al-Masudi…, i adquirint noves dades de manera directa, viatjant ell i els seus delegats, o bé consultant als mariners arribats a Sicília. 

Un fet destacat, El llibre de Roger (Kitab Rujir)

El 1154 va presentar al rei un mapamundi gravat en plata, desaparegut poc després, i el Llibre de Roger, un text en àrab, compendi de geografia descriptiva de les Canàries a la Xina, i de l’Àfrica equatorial a Escandinàvia, dividit en 70 seccions. De cada secció, s’indiquen accidents geogràfics, ciutats, distàncies, notes d’economia, política i cultura… L’acompanya un atles amb una setantena de mapes. El llibre constitueix l’obra geogràfica d’abast mundial més completa i detallada feta fins aleshores.

L’anècdota

En una labor amb un propòsit tan ambiciós, s’hi descobreixen errades. Una d’elles afecta les poblacions catalanes de Barcelona i Girona, que se situen a l’altra banda del Pirineu, prop de la ciutat de Narbona.

Renovacions

Mort el monarca el 1154, al-Idrisi seguí treballant pel succesor Guillem II en una nova versió corregida i ampliada del seu compendi geogràfic. Les mancances d’aquests treballs no invaliden la seva importància, vist que durant segles no es produiren obres cristianes o islàmiques equiparables. 

La frase

“La Terra és rodona com una esfera, i les aigües s’hi adhereixen i s’hi mantenen gràcies a un equilibri natural invariable” (extret del Llibre de Roger).

Mahoma, el profeta d’Al•là

La Meca (Aràbia Saudita), vers 370?-Medina (Aràbia Saudita), 632

Activitat: Religió. Política

Àrea: La Meca, Medina

Orfandat

Com la majoria de fundadors de religions, la biografia de Mahoma és confusa per l’allau de llegendes sorgides entre les dades reals. Àrab, de la tribu dels Quraix, orfe de pare ja abans de néixer, va perdre també la seva mare quan ell tenia pocs anys. Va créixer sota la tutela del seu oncle Abu Talib.

Khadija

Als vint anys entra al servei de Khadija bint Khuwaylid, una dona madura amb negocis pròspers centrats en el comerç de llarga distància, mitjançant caravanes que connectaven l’Aràbia amb altres zones, com Egipte i Síria. Passats cinc anys, Mahoma s’hi casa, i esdevé així un home ric. A banda del politeisme característic de molts àrabs, coneix superficialment el judaisme i el cristianisme, fruit del contacte directe amb comunitats a La Meca o arran dels seus viatges.

La revelació

Vora la quarantena, Mahoma va fer estades al desert, dedicat a la meditació. Es retirà a la cova del mont Hira, on tingué experiències místiques. Va rebre la revelació divina a través de l’arcàngel Gabriel, que li encomanaria l’anunci d’Al·là, únic déu veritable, seguint l’empresa d’Abraham, Moisès i Jesús, però essent el profeta més gran. Cap al 613 comença la seva missió a la ciutat natal, predicant la submissió a Al·là i difonent altres ensenyaments que, mort Mahoma, formarien part de l’Alcorà, el llibre sagrat.

Un fet destacat, l’Hègira

Després de les morts de la seva dona Khadija i d’Abu Talib (619) i l’hostilitat dels caps de La Meca, fugí amb els adeptes a  Medina el 16 de juliol del 622. Allà va consolidar-se i acabaria governant la ciutat. Els opositors, com els jueus, van ser expulsats o executats. Mahoma imposa una nova estructura social, la “umma”, la comunitat dels fidels, basada en la fe, i no en vincles de sang com les tribus. L’emigració a Medina, l’Hègira, constitueix la fita inicial de la cronologia musulmana.

De Medina a La Meca

Màtima amb Fàtima, filla seva, i el gendre

Des de Medina, Mahoma emprèn la guerra contra La Meca, atacant les caravanes dels grans mercaders per afeblir la seva economia. Sovintegen els enfrontaments,  com la victòria de Badr (623) i la derrota d’Uhud (625). Finalment, el 630 Mahoma aconsegueix el triomf sobre La Meca, que se sotmet a la seva autoritat, fruit de la força militar i la diplomàcia, amb aliances matrimonials del Profeta amb les grans famílies de la ciutat. El principal santuari, la Kaba, es consagra immediatament a Al·là.

Cap a una Aràbia unida

L’ocupació de La Meca multiplica els conversos a l’Islam i Mahoma obté nous èxits, com la conquesta de Taif i el sotmetiment de les tribus àrabs del nord. Mahoma va morir el 632 sense tenir encara el domini sobre tota la península aràbiga, però havia generat l’embrió d’un estat que unificava les tribus àrabs mitjançant una nova fe i que aconseguiria amb pocs anys una gran expansió per l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica.

La frase

“Raoneu i compreneu bé els mots que us he transmès. Us deixo dues coses: l’Alcorà i el meu exemple, la Sunna. Si les seguiu, no us esgarriareu” (de l’últim sermó de Mahoma)

Guardar

Ibn Hanbal, el jurista de la tradició

Bagdad, vers 780-Bagdad, 855

Activitat: Dret Grup2-Raó

Àrea: Imperi abbàssida

 

Sense pare

De la tribu àrab dels Xayban, Ahmad ibn Muhammad ibn Hanbal era infant quan va perdre el progenitor. La mare l’orientà cap a l’estudi i la devoció religiosa. Malgrat la seva rellevància posterior, va mantenir sempre una vida de pobresa i ascetisme, amb què obtingué de retruc el favor popular.

Recollint

Per millorar la seva formació, va fer-se deixeble de grans intel·lectuals i juristes, i no hi estalvià esforços. Així va fer llargues estades a altres zones de l’Iraq, a Síria, Aràbia i el Iemen, que aprofità també per aplegar els “hadith”, això és, les dites i els fets protagonitzats pel profeta Mahoma transmesos pels seus primers seguidors. Finalment publicaria el Musnad, el recull de “hadiths” més exhaustiu del seu temps.

Un fet destacat, l’escola hanbalita

ibnhanbal-miniatura-de-mestre-musulma-fent-classe

Miniatura de mestre fent classe

Ibn Hanbal va iniciar, dins del corrent sunnita, la quarta de les grans escoles de jurisprudència islàmica, que és la més restrictiva i conservadora. Limita les fonts del dret a l’Alcorà i la “sunna”, la tradició basada en els “hadiths” de Mahoma. Aquesta escola es manté actualment, sobretot, a l’Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units.

Inquisidors racionalistes

El 833 el califa al-Mamun va imposar a tots els musulmans l’acceptació del mutazilisme, una escola islàmica de caire racionalista, oposada als tradicionalistes. El sobirà va crear alhora un cos inquisitorial per lluitar i reprimir tots aquells contraris a la doctrina oficial.

L’anècdota

D’acord amb l’Alcorà, que permet en temps adversos practicar la fe en secret, alguns mestres de lleis ortodoxos feien veure que seguien el mutazilisme. Ibn Hanbal, en canvi, no dissimulà mai. A causa de la seva oposició frontal fou empresonat i sotmès a torment. No cedí a les pressions dels diferents califes fins a la fi de la Inquisició el 848. Aquesta fermesa i la veneració popular, que es manifestà en un funeral multitudinari anys més tard, garantí la pervivència d’aquesta escola rigorista.