Enric II d’Anglaterra, el rei de Becket

Le Mans (França), 1133-Chinon (França), 1189

Activitat: PolíticaGrup5-Història

Área: Regne d’Anglaterra

 

Guerra civil

La mare d’Enric, Matilde, era filla d’Enric I d’Anglaterra i hereva legítima del regne. Tanmateix, a la mort del rei Enric (1135), va usurpar el tron Esteve de Blois, cosa que va desembocar en una llarga guerra civil. El conflicte es resoldria amb el tractat de Wallingford, el 1153, pel qual s’acordava que la corona passaria a Enric, fill de Matilde, a la mort d’Esteve I, cosa que succeí un any més tard.

L’imperi angeví

Enric II, primer rei de la dinastia Plantagenet, va constituir un estat molt extens, que s’estenia des de la frontera amb Escòcia fins al Pirineu. Del seu pare, el comte Jofre V d’Anjou, havia rebut Anjou i Normandia; de la seva mare, els drets al regne anglès; i fruit del matrimoni amb Elionor d’Aquitània (1152), el ducat aquità i territoris adjacents. En definitiva, tota França occidental i Anglaterra, dominis que va ampliar amb la conquesta de part d’Irlanda, a partir de 1171.

Un fet destacat, els “Assize” de Clarendon, de 1166

El rei va emprendre amb èxit reformes econòmiques, administratives i judicials per restaurar i enfortir el poder reial a Anglaterra. Entre aquestes mesures, els “Assize” de Clarendon (1166), ordenances que combaten l’arbitrarietat en l’administració de la justícia, amb l’establiment d’un procediment judicial on hi participa el gran jurat, un grup d’homes que havia d’informar dels crims succeïts en cada demarcació als jutges reials itinerants.

Becket

Enric II i Thomas Becket

Enric II i Thomas Becket

El 1162 Enric II va imposar el seu canceller Thomas Becket com a arquebisbe de Canterbury amb el propòsit de sotmetre l’Església anglesa a l’autoritat reial. Les Constitucions de Clarendon (1164) limitaven els privilegis dels eclesiàstics, i el nou arquebisbe s’hi va oposar obertament. Va exiliar-se a França. La reconciliació amb el rei no fou duradora, i el mateix any del seu retorn, el 1170, fou assassinat per quatre cavallers, instigats pel monarca.

L’anècdota

Arran del magnicidi, Enric II va haver de sometre’s a la censura del papa. El 1172 es va presentar com a penitent a la catedral d’Avranches davant dels llegats pontificis, on va prometre la fidelitat al papa i la revocació d’algunes disposicions contra l’autonomia eclesiàstica, però va mantenir la facultat d’elegir els prelats del seu regne.

Inestabilitat

Els últims anys del regnat d’Enric II es van veure enterbolits per les revoltes dels seus fills Enric, Ricard “Cor de Lleó”, Jofre i Joan “Sense Terra”, tant disputant-se els territoris francesos que controlaven, com enfrontats contra el seu progenitor. Les revoltes van ser atiades per la reina Elionor i sobretot pels monarques francesos. Amb tot, les rebel·lions no van ensorrar l’obra política d’Enric II.

 

Anuncis