Maria de França, consciència d’escriptora

 
França, segona meitat del s. XII
Activitat: LiteraturaGrup3-Lletres
Àrea: Regnes de França i Anglaterra
 
Identitat boirosa

“M’anomeno per tal de ser recordada: em dic Maria i sóc de França.” D’aquesta manera es presenta l’escriptora en una de les seves obres; en realitat en tots els textos es reivindica com a autora a fi que ningú no se’ls atribueixi. No tenim més dades sobre la biografia llevat dels trets que podem extreure de la seva producció. Pertanyia a l’alta noblesa francesa, va viure fora, probablement a Anglaterra, en la cort d’Enric II i Elionor d’Aquitània. Dona culta, coneixia el llatí i l’anglès així com la literatura del seu temps.

Isopet

No és una obra original, tradueix al francès, a partir d’una versió anglesa, faules de la cultura clàssica grecollatina. En recull 102, protagonitzades generalment per animals, amb un ensenyament moral, incidint amb valors molt propis de la societat feudal com la fidelitat envers el senyor, l’acceptació de l’ordre social o la compassió envers els desvalguts.

Un fet destacat, els Laismariadefrança

Els Lais constitueixen l’obra més original i valorada de Maria de França. Són dotze històries escrites en francès amb rodolins octosíl·labs, inspirats en la tradició bretona. Expliquen les aventures i especialment els amors –sovint adulterins- de cavallers, amb resultat divers, incloent de vegades elements del món fantàstic, com la metamorfosi d’un dels protagonistes, Bisclavret, en home llop. Els personatges femenins tenen un fortalesa inusual en altres textos medievals.

El Purgatori de sant Patrici

L’Espurgatoire seint Patriz és una traducció al francès d’una obra llatina del monjo anglès Enric de Saltrey. El poema, de més de 2.000 versos, explica la visita que, gràcies a sant Patrici, el cavaller Owen fa al purgatori, tot contemplant el patiment de les ànimes. Respecte al text original, la versió francesa és més extensa, té un llenguatge més viu i resalta les proves que venç el cavaller davant dels dimonis. L’obra constitueix un dels primers testimonis en llengua vernacla sobre la vida del més enllà.

L’anècdota

Fa pocs anys, alguns autors han afegit una quarta obra al seu corpus, La vie seinte Audree, la vida de santa Eteldreda. Aquesta atribució es fonamenta en el lloc on va ser trobat el manuscrit, proper on s’havien descobert altres textos de Maria de França, també per criteris lingüístics, com les coincidències de vocabulari i fraseologia, i sobretot per la similitud dels versos amb els quals es presenta:

“Jo escric el meu nom, Maria,

per tal que sigui recordat”.

 

D’assemblar-s’hi, s’hi assembla…